divendres, 7 de gener del 2005

Per què tot comença?

Per què tot comença pel principi?
No té sentit. El temps
et fa salivera a la boca, noia. Així
ressuscita aquella estrella
morta fa mil·lennis
i, veus?
ja s'encén,
ja no és mentida, ja
sé que les coses no s'acaben
ni comencen: s'entrecreuen. Sí, ja sé
que viure és provar-ho infinites vegades.

Màrius Sampere i Passarell, Jerarquies

1 comentaris :

Anònim ha dit...

gracies per posar aquest poema al blog.

Per mi, el riu de S.C ara té una raó més per enamorar-me.

tú, jo... sempre, tornem a començar.

Victoria, bcn.