dimecres, 11 de maig del 2005

Me'n vaig

Hi ha dies que em faig volàtil, quasi boira, i sense voler, i sense voler-ho evitar, me'n vaig del món físic i viatge a d'altres indrets, esdevinc una altra. Avui n'és un, d'aquests dies. Sense lectura de poemes a l'insti perquè hi havia vaga i poques vibracions papassetianes, he passat per la feina com una exhalació. Reunió de departament surrealista com de costum, buscant punts de trobada i abismes que ens aïllen, c'est la vie! Ep! però bé, molt bé amb la colla de profes de balenfiano (vil òbit dixit), que ja en voldrien molts, de companys i companyes com aquestes. Un sobtat mal de ronyons per més inri m'ha deixat ben fotuda a l'hora de dinar i tot de notícies absurdes, de descrèdits, d'infàmies, de pèrdues, de crisis, que porten el món a la catàstrofe, Bel·lisa. Les dones, i els homes, en diuen trastorns hormonals, etc. Però estic segura que alguna cosa més hi té a veure. És com si de cop i volta el temps s'aturés uns instants i et posés l'espill davant i et digués: mírate, nena, que te haces mayorrrrrr. Siga com siga, em queda la petita glòria d'escriure-ho, de dir-ho. És així com res no és el que era i res del que escric no és cert perquè mentres ho escric ja no és, i jo ja no sóc la mateixa que al principi d'aquesta nota a peu de blog. I aquesta imatge del poema de Papasseit amb què vam iniciar aquest viatge lletradurístic.

3 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Ànim, cigonyeta meua, i quan tornes dins el teu cos del teu viatge astral, porta'ns un polsim de rotació d'estreles, que va glòria per als còlics de ronyó.

Begonya Mezquita ha dit...

gràcies per la cançó, anna. gràcies per les floretes i les papallones. gràcies per estar ací.

Anònim ha dit...

he tornat, he cuinat una coca de tomaca boníssima, que m'he fotut gairebé sencera, he ronsejat per aquest pis de fusta i he guardat polsim d'estrelles per a tu, que ets el meu amic.Merci, amadeuet! <:o)