dilluns, 23 de maig del 2005

Qué és la llibertat? Qui viu en llibertat?

La llibertat és això pensar i fer, llibertat és la mar, les ones que van i venen i que ningú les pot parar, també les aus que veus volant pel cel, viatjant a platjes desertes a platjes que molts anyorem en les que somiem, això és llibertat, llibertat és dir i no callar, llibertat és dur somnis a la realitat.

Nose qui viu en llibertat, jo no, i tu?Pense que tampoc, dubte molt que algú puga gaudir de la llibertat. Però nosaltres seguim endavant sense pensar massa en aquesta paraula perquè ens pot dur molts mal de caps...i això perquè? Si no tenim llibertat ni per nàixer! Qui ens ha demanat permis per dur-nos a quest món? Ara pensareu que això és més un avantatge que un inconvenient, però no ho tingueu tan clar, em transllade a la primera Revolució Insdustrial, on la gent tenía una jornada de 14 hores, simplement per poder menjar. Cregueu que la gent gaudia de la vida?...No fa falta anar tan lluny actualment hi ha molta gent morint de fam què potser si els hagueren preguntat si volien nàixer hagueren dit que no.
I tornant al tema de les coses naturals, com pot ser nàixer i morir, que sempre semblen més lliures, qui ha elegit el seu final?

Ara la veritat em sembla ridícul parlar de la meva maca de llibertat, però no!
Cada dia van retallant-nos més la nostra llibertat, dins de poc potser no poguem ni parlar, em arrivat a un punt on els nostres sentiments es van callant per por o simplement per no complicarse, on hi ha despedides quan el que volem són benvingudes,...moltes vegades aquets retalls de llibertat venen de fora, però altres venen fins i tot de les persones que més t´estimen...i això perquè? Por a que els joves ens fem persones per nosaltres mateixos, a què lluitem pel que estimem, a que tinguem una idiologia, (aleshores automaticament pasem a ser focus en perrill que hi ha que controlar)....Què és tot açò?

Sols demane poder fracasar per mi mateixa!Una miqueta de llibertat!
Veig el meu futur dintre de una empolla de vidre, per no poder contagiar-me de separatistes, comunistes, anarquistes...tot allò que tinga alguna connotació idiologia que surta de la majoria de la societat.
El futur desitjat pels que més m´estimen...ser una més en aquesta ........societat!

1 comentaris :

Anònim ha dit...

I tant, que fracassaràs per tu mateixa! I no una, moltes, massa vegades.
Em sap greu fer de veu de l'experiència (no en sé), però em sembla que viure acaba convertint-se en un grapat de fracassos, un ara, adés un altre, i després un altre...
Busques la llibertat i potser no saps veure el que tens més a prop, les coses petites de cada dia, també som lliures si estimem, si triem, si afirmem o si neguem.
Un viatge a Euskadi que ara no faràs no pot convertir-se en cap presó, Anna, reina.
Hi ha molt per fer encara, i crec que no et sobren somnis, ni ganes. Au! Endavant, que un món neix

quan l'altre fina.