dimecres, 21 de setembre del 2005

AL MÓN


A vosaltres us ensenyaren a sobreviure,
jo pense aprendre a viure...
Per això he trobat ja un professsor
en un principi em costà de veure’l
tot i tindre’l ben a prop
clar els ulls no miren cap adintre
i és difícil veure’s el cor.
La vida passarà igual per a tots,
però tindrem una vida molt diferent
vosaltres i jo.
Vosaltres seguireu ascendint de grau
pujareu cada dia un altre graó
cada volta tindreu més nom
us fareu homes(i dones) de debò.
Seguireu eixe camí de forta pendent i dur caminar
que a més d’un s’endurà per davant...
Competireu per aplegar al més alt
per a ser models de la societat
pujareu tots eixe camí ja traçat
tot per adonar-se’n en el racó més alt
que mai haveu avançat
que no heu donat mai ni un sol pas endavant.
Llavors escoltareu una veu
serà la mort que vos crida
i caureu...
caureu i seguireu caent
fins aplegar al racó més baix
i mai més vos tornareu a alçar.
Bé tot açò en el cas que us adoneu,
és clar..
Jo seguiré caminant
lluitant per avançar
mirant sempre endavant
caent-me i tornant-me a alçar.
Passaré pel vostre costat
vos miraré amb menyspreu allà dalt.
I jo també seguiré un camí
però serà el meu camí,
que almenys no em fa cansar-me pujant,
i també escoltaré una veu
però serà la meua veu,
i el meu cor dintre meu
serà qui em guiarà.
I quan siga l’últim moment
quan siga el final dels anys
la mort a mi no em cridarà
perquè jo ja seré al seu costat
perquè tots els camins tenen un final
incloent també el que jo he triat.

Lluís Pascual i Vidal

2 comentaris :

Anònim ha dit...

Records a Manolo R. C., amb molt d'afecte. Preciós lloc aquest de poesia i amics.
Monte
Montecristo.lamevaweb.info

Begonya Mezquita ha dit...

Anna, Lluís, tal i com t'he comentat a l'eixida de l'insti, heus ací alguna correcció feta. Salut! ;)