dijous, 29 de setembre del 2005

Sortilegi

Després d'una vesprada a Sagunt amb els amics Toni, Pilar i Amadeu.
"Sempre trobem algú que vol ésser el que no és. Els grans volen ésser nens i l'infant té pressa per créixer; els qui res no tenen, demanen coses i els qui tenen molt, encara en volen més. Ningú no es conforma amb el que té. Qui viu a la ciutat vol tornar al poble i el que s'ho mira des del poble, enveja la ciutat. Els pares pateixen pels fills i qui no té fills en busca. Qui viu sol pateix de manies i qui comparteix casa es busca el seu propi racó. La llibertat, la temptació, la felicitat, sempre i mai, tot i res. Devem el silenci al cant dels ocells i l'eternitat és un invent per poder continuar. Dubtar ens manté vius, el desig, l'anhel d'allò aliè. Qui es conforma és perquè vol, diu la dita..."
En fi, ara que m'he perdut entre les paraules (between, between) que ja no sé si era gat o gos, francés o anglés, Puçol o València, matí o nit, digueu vosaltres la vostra.

3 comentaris :

Anònim ha dit...

Sincerament, el que ve com cul i ...en aquesta ocasió és el post d'Anna ("AL MON", Lluís Pasqual i Vidal)...
Angelet.

Begonya Mezquita ha dit...

el que ve com cul? què vols dir, angelet? No ho entenc... :(

Amadeu Sanz ha dit...

L'eternitat, com qualsevol sap, no és cap invent: l'invent som nosaltres, que ens imaginem eterns.