dijous, 12 de gener del 2006

A propòsit de LPN

Arribe. M'assec. Dic.
Tot s'atura. Ara comença tot.
El cor et batega lleument. Dilates
les pupil·les. Els fonemes, per fi,
t'arriben. M'encisa mirar com te'ls empasses.
Les paraules, ho sé,
només et fan de banda sonora
com una teranyina
al centre de la qual, tu escoltes.

Àlex Andrés





Imatge treta de jaxxon

3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Grace tante, amadeuino! E una bella ilustracione.

Anònim ha dit...

M´ecanta aquest poema...IMPRESIONANT!

Begonya Mezquita ha dit...

Ui, gràcies Ann, ací no comenta res ni Cristu!
Sí, està bé el poema. Ara et toca a to. :)