dijous, 23 de març del 2006

Nosaltres també en necessitem un, d'alto el foc

Deia Bernardo Atxaga que ser basc és viure amb una càrrega a les espatlles. Ara,a partir d'aquesta nit, potser la càrrega s'alleugereix una miqueta. D'altra banda, nosaltres els valencians també som dels qui han de carregar amb aquesta motxilla perpètua. Tot allò que fem quan excercim del que som -tan senzill com això: parlar allà on anem en català, escriure, llegir, cantar, actuar, bregar, ensenyar, aprendre, estimar-,està "mediatitzat" per un braç fosc que malda per eliminar-ho, ridiculitzar-ho, aniquilar-ho. La nostra motxilla, doncs, ens fa sentir-nos incòmodes i cansats. De vegades, pense que he nascut per lluitar sempre al front dels vençuts (ara sí). És per això que la urgència d'un "alto el foc" d'un "fer-nos-ho mirar" ens afecta també a nosaltres. Veiem si la plana que avui comença a esciure's és l'inici del camí de la pau, per a tothom. Ho il·lustraré amb un dibuix del Forges que també al·ludeix al foc, aquest de ben perillós. Gora Euskadi!