dimarts, 2 de maig del 2006

ARA, EL COMENÇAMENT.


Vull parlar-te’n
a partir de la llengua oblidada.
La llengua que em donares,
i ara, més m’agrada.

Tant per agrair-te
i res per regalar-te:
només una rialla,
un bes a la matinada.

Encara queda lluita.
El més gros passà, i arribarà.
No hi ha cap corda fluixa,
i la meva ànima despertarà.

Gràcies, des d’una posició modesta,
d’aquesta manera sé que a ningú molesta.
Agafe ara, el meu torn per al joc,
aconseguir alguna coseta,
amb el foc del meu cos.

4 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Impressionant: el teu millor poema.
Felicitacions, Àlex, amb aquest poema és com si t'hagueres fet major, pel domini del vers i de la llengua :O

rokkien92 ha dit...

...Agafe ara, el meu torn per al joc... gran frase!

Begonya Mezquita ha dit...

em sembla que les coses, les vivències es poden assimilar de maneres diferents àlex. hi ha l'exaltat, el moderat, l'inconformista, el despistat, i a cadascun de nosaltres ens van venint les coses en moments diferents, etc. la dificultat rau en ser capaços d'entendre els altres i acceptar la seua manera d'actuar, etc. de qualsevol manera, celebre aquestallumeta que se t'ha encés ara a tu i el poema que has estat capaç de parir.

Sàlvia ha dit...

Àlex, m'ha agradat molt el teu poema. Jove, fresc, arriscat. M'he permés, a l'hora que comentava el vostre bloc, penjar-lo al meu.

Pot veure l'entrada a:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2007/06/la-paraula-s-nostra-bloc-de-poetes.html

Felicitacions a tots i totes i bones vacances lectores.