divendres, 1 de setembre del 2006

Setembre o el retorn

Avui comença setembre, un mes fatídic o amable segons es mire. Avui setembre em porta una mena de melangia que procure transformar en paraules, en viatge i en pregunta, en oblit i no en present. Per aquesta raó, i perquè setembre també és el mes del retorn us parlaré d'aquesta paraula.A la Marina, hi ha un vent que la gent d'allà anomena així, "retorn", i es tracta d'un nortet que trau de la mar tot allò que el vent diürn s'ha emportat aigües endins. El retorn comença a bufar a mitjanit i ve carregat d'humitat i de sal. Quines coses trau de l'aigua?

Potser trau alguna barca, unes ulleres o un flotador que algun xiquet ha deixat anar. Diuen que fa temps la mar treia coses insòlites, com ara alguna part d'un cos humà, una mà, un peu... Cadàvers, doncs, i petxines, algues, embarcacions naufragades, mentides, somnis, desitjos, cançons i ullets de Santa Llúcia com els de la imatge. Bé, setembre i el vent aquest, el retorn, que qualsevol nit ens pot tenyir la pell de sal i de fresca a la vora de la mar.

3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Anote unes paraules que m'envia Tono Fornes:
"L'estiu prou bé; i la mar farcida de calamars translúcids, ben pigallats de nits. (Preciosos de veure'ls pujar a bord mudant color i fosforescències; saborosíssims a la planxa).
Visitada la pàgina que al·ludeixes. El RETORN, un vent a la Marina? Ni idea, i la cosa em pica, perquè em pensava saber quasi tots els noms locals de vents. Amb tot, no m'acaba de quadrar que siga un vent de mar nocturn que vinga cap a la costa. Habitualment els vents nocturns són terrals. No seria més aviat un corrent, una "marea"? Tindria més sentit. El ventet suau típic a les nits quan el tems és estable i ha funcionat durant el dia la roda dels vents tèrmics es diu per ací l'EIXIDOLA, nom ben guapet, una brisa entre el ponent i el mestral que ajudava a eixir del port les barques de vela —d'ací el nom.
Quant als Ullets de Santa Llúcia —preciós nom que no coneixia!—, ja saps que ací tenen fama de ser infalibles contra el mal de cap. Jo sempre he escoltat els pescadors referint-se'n com "pedretes del mal de cap". Amb risc de ser pedant i gratuït: supose que saps que són els opercles —les belles portetes d'entrada a la casa, com si diguérem— del caragol marí Astrea rugosa (=Turbo rugosa), que la mar duu cap a les platges en els temporals.
Besos i bon auguris!
To."

Giorgio Grappa ha dit...

El retorn, o l'inici d'any per als del gremi. Que et siga agradós!

Anònim ha dit...

Amic Grappa, no voldràs que et considerem del gremi, a tu, veritat? Que tot se sap, home, que ací tot se sap...