dimarts, 5 de setembre del 2006

SOLSTICI D´ESTIU


Aquest matí la ciutat té un aspecte especial:
és el seu aire de buit, el seu silenci total.
L´endemà de la revetlla motiva aquesta calma
dels carrers. M´agrada recordar que la Terra
és una vaixell de pedra, aigua i arbres
que solca l´espai.
I és estrany la casa que no té
un Joan a la colla.
Si els Joans miressin el Sol
hi veurien escrit el nom.

Joan Brossa

3 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

No se m'acut més que un comentari nyonyo (que bonic, que bonica, gràcies per vindre avui, gràcies per aquest poema i aquesta imatge, quina sort haver-vos pogut conéixer, i patir, i gaudir, i no sé què). Així que no diré res.

rokkien92 ha dit...

"M´agrada recordar que la Terra
és una vaixell de pedra, aigua i arbres que solca l´espai." magradat molt aquesta frase...encara q la definició de TERRA podria ser molt ampla...

per a mi la meua terra es..el meu cor...i per a vosaltres?

Anònim ha dit...

Però per què us mateu tant en fer un comentari?
La Begonya Mezquita... Quina parida de comentari!
I la rokkien92?? Que la teva terra és el teu cor?? Per favor...
Aquest ja no és el meu món! És un món que m'han obligat a viure en ell!
SIGUEM REALISTES!!!!