divendres, 29 de setembre del 2006

TORNA TAMBÉ EN COS

A voltes es presenta el teu record,
fantasma de les nits desolades.
I espere tindre, com onades,
descàrrega eterna, el teu amor.

Cap situació és tan molesta
com pensar en tu, en dia de festa.
Ja fa temps, no molt, que marxares.
I dia a dia estàs ací rematant-me.

Sense obrir allò que amaga el vel,
vas caminant per la meua vida.
I si no véns per a portar-me al cel,
més val que tanques la ferida.

Per la meua cara es perfila una llàgrima,
s’evapora perquè em creme en febra.
Espere que vingues, la teua ment calenta
i vore’t una volta més en aquesta vida,
la pròxima sense tu, serà massa dolenta.

4 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Hola de nou, Àlex! Si t'hi fixes, veuràs que he canviat alguna coseta del poema (amb el teu permís?). M'encanta el títol que has posat. UUUUUaaaaaaauuuuuu, torna també en COS!

Anònim ha dit...

Hola Alex, es moolt bonic akest poema, mencanta!!! Dew bss

Anònim ha dit...

Hola wapisim, soc admirador@ teu/a, i espere que continues escribint, pel be de la humanitat es clar, jiji, perque si es pogues viure nomes de la poesia aquest mon seria perfecte!!
Cuidat b7s!!

Amadeu Sanz ha dit...

Ufff, Àlex!
Quasi se'm passa aquest!
Un poema fantàstic, amb una veu molt forta :O M'encanta :)