dimecres, 18 d’octubre del 2006



TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.

Si els trobadors havien de fer autèntics jocs de malabars per tal de jaure amb la dama estimada, ¿com s'ho devien muntar elles?
En aquesta pàginatrobareu una introducció al món de la lírica de les trobairitz. Sobre l'Amor Cortés hi ha molta cosa escrita i dita, peró és la Viquièdia la font on trobareu vincles, definicions, textos, imatges i gairebé tot sobre els orígens de la literatura amorosa escrita en català i que els xics i les xiques de 1r de Batxillerat estan patint aquests primers mesos del curs.

3 comentaris :

Anònim ha dit...

Tan genial com sempre...
Al clot t'anyorem.
Mercé :)

Carl Sredge ha dit...

cigonya, sou una trobadriu qui s'ignora! se us nota pels texts que trieu.

i, creieu-me, sempre ho han tingut molt més fàcil les trobadrius que no pas els pobrissons del penjoll pansit i la sacsa-viola, per a coses del llit; massa mania de presumir...

la discreció de la dona és un atot meravellós...

i el venturós triat tan fàcil d'estirar del nas; l'estires cap a tu, discretament; la feina feta, l'estires en acabat pel nas cap al carrer, i passi-ho bé, fins ara a mai més.

A part, juraria que català i occità eren una mateixa llengua a l'origen, i dic que hauríem de considerar com a nostres les trobadrius com la comtessa de Dia.


[Diu que no és lletja i ell l'en tracta]


Eu l'am més que nul·la res que sia
Mes ell no em vol mercès ni cortesia
Ni ma beutat ni mos prous ni mos senys,
Que altressí em sent enganyada i traïda
Com deguera èsser si eu fos desavinent.

Anònim ha dit...

Mercès, mercè, jo també us trobe a faltar (de vegades massa i tot). Sort que hem creat alguns vincles difícil d'enderrocar.

Anna, reinaVaig rebre el teu e-mail i com que ja havia parlat del projecte amb Pilar, esperava per veure si ens trobàvem alguna vesprada. Em sembla molt bé, aquesta idea, tot i que hi ha un personatge, la Cadenas, que entre la resta, pega una mica el cante. Bé, endavant i fins aviat (què us sembla un cafetó dimecres 1 de novembre?)

Senyor bisbe i què és ignorar-se sinó descobrir-se? M'han agradat aquests versos del final i les vostres anotacions, as usual.