diumenge, 3 de desembre del 2006

ARA VE NADAL...


Com qui no vol la cosa, desembre ja ha arribat: la fira de Faura, el pont de la Putíssima, el fred inexistent, la primera barra de torró, els dàtils, les nous, els canvis de llum, els exàmens, les ovulacions, i la fatídica data: festes de nadal, l'any que s'acaba... Com prepareu vosaltres aquestes vacances d'hivern? Amb quina cara i quins ànims les espereu?

4 comentaris :

Àngels ha dit...

Benvolguda Bego, veig que és més fàcil parlar amb tu pel blog que per telèfon.
Et diré que el desembre ha començat fatal. Amb un robatori en el cotxe i una visita a l'hospital. El divendres em van trencar el vidre del cotxe per robarme el casset. Jo creia que això ja no passava però sí. Damunt la gent que ho va fer era prou barroera perquè per robar un casset que damunt ni anava, m'han deixat el volant solament. El dissabte va continuar el dia amb una clavícula trencada del meu germà per voler fer coses que ja no deuria com jugar a futbol. Total 8 hores d'espera. Ja veus amiga, hi ha caps de setmana que et posen les piles i d'altres que te les caduquen. Els Nadals els veig encara lluny. Menys mal que ara ens ve un aqüeducte que el passaré menjant porquet a Salamanca i Segovia. Fes el favor de contestar poca vergonya. Besets.

Amadeu Sanz ha dit...

Bufff! Àngels: ja m'havies dit això del cotxe i la número andalusa, però no que ton germà s'havia trencat la clavícula… ho sent.

Jo, en Nadal, me'n vull anar a Barcelona amb la família, que ja comença a estar per a viatjar. I pel cap d'any a Albacete, a la casa d'un amic, a passar fred i beure vi del terreny.

Anònim ha dit...

Quan era més jove cantava amb els amics "Ja s'acosta Nadal, menjar, dinar en família, quina moguda, que avorriment, jo sols espere les estrenes uns quants diners quant "apenes"" Donc això

Begonya Mezquita ha dit...

A l'altra banda del pont sembla que tenim més fred, oi?