dimarts, 20 de març del 2007

Cançó de primavera



M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars, ell va arribar.
Venia xiulant com un infant
tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt, els anava escampant.
El voltaven les abelles
duia un barret de roselles
i a la bandolera ens duia la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son, intuir com
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d'una perdiu
i del conill, la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera em duia la primavera
el vint de març.

M'hauria agradat estar despert
jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol, amb un flabiol.
I haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil perquè no sabia
que a la bandolera ens va dur la primavera
el vint de març.

1 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

L'escric de memòria, apoc a poc. És una cançó de Serrat molt antiga. Fa anys que la conec i sempre que puc l'escolte tal dia com avui. O la cante.