dimecres, 7 de novembre del 2007

ENSENYAR LA LLENGUA



Quan creus que la cosa no pot anar més malament, sempre hi ha alguna "persona" que t'ho recorda de manera clara. I passa, és real.
Fa dos dies, al meu volgut institut Clot del Moro, ens va aparéixer un pare més que enfurit perquè la tutora del fill (casualment profe de català)li estava parlant en una llengua desconeguda i menyspreada per ell, com va constatar en diverses ocasions. No eren suficients eixos comentaris, a poc a poc vingueren les típiques al·lusions feixistes i arcaiques dirigides per a tots aquells que parlaven català. Mira què gràcia, va pensar la profe, no sap la llengua però enviar-me a cert lloc en ella, això sí! Quan ja ens vam adonar que el tema anava a més, simplement i, amb l'educació que els qui parlem aquesta llengua estranya, hem adoptat davant tan esperpèntiques situacions, simplement el convidem a abandonar l'institut. Evidentment, arribem a la conclusió que com anem a educar el seu fill(un vertader calc del pare, ara ja ho sabem) si no podem tenir cinc minuts de conversa coherent amb el pare.
Davant açò, què fem companys i companyes? Jo ho tinc clar: utilitzar, estimar i ensenyar la llengua.

3 comentaris :

Anònim ha dit...

A mi m'ho han contat al matí i pensava "damunt ara hem d'esforçar-nos per traure el millor del fill?" Sembla que aquest impresentable deia que porta a sagunt des dels 17 i que no entenia ni borrall de valencià. Si viu a sagunt vint anys o més i no enten el valencià... ha de visitar urgentment el neuròleg!

I un beset ben fort per a la Imma!!!

Anònim ha dit...

Haver de canviar de llengua quan algú no ens vol entendre és menysprear la seua capacitat lingüística. No crec que aquest paio en tinga tan poca com per no saber ni senyar-se. Qualsevol del nostres alumnes nouvinguts són capaços en uns pocs mesos de mantenir una conversa en català. Si en tants anys ell ha estat tan curt de llengua i de gambals hauria de fer-s’ho mirar. Ensenyem-li la llengua. I si cal, les urpes.

Àngels ha dit...

Així és, estimada Olga. La cosa va ser més greu del que sembla, almenys així ho crec jo, ja que diu molt de la classe de persones que hem de tractar no solament per ser professors/es sinó, a més, per ser professors/es de català.