dissabte, 17 de novembre del 2007

Once, solament una vegada


No he tornat a recomanar cap pel·lícula des que ho vaig fer a una persona amb qui no compartia ni idees ni gustos. Mai no em va agrair el detall; tot el contrari, em va retreure aquell consell llargament. Avui però, no m’estaré de fer-ho. La pel·li s’ho val. Once. Enmig del silenci d’una sala de cinema a petar de gent, em vaig deixar portar per la màgia d’una història cosida a una melodia. Durant noranta minuts vaig sentir que se’m trencava alguna cosa a dintre. Era la caixeta on s’amaga la tendresa.
Música, amistat, amor, família... Música. El meu cap no fa més que repetir Falling slowly. I em deixe caure suaument. Estic feliçment enganxada a aquesta melodia dolça i insistent.
Once. Contràriament al títol l’he vista una i altra vegada, i més vegades que la recomanaré. Falling slowly sing your melody. Jo també he caigut.

3 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Gràcies per la recomanació, Olga. No n'havia sentit parlar d'ella –encara que això no és gens estrany, a la vista de l'activitat cinèfila que desplegue darrerament, més aviat escassa, per allò de la criança i la internàutica. Tanmateix, quan passe pel videoclub, a més de la secció de Disney, faré una ullada a les pel·lícules per adults –i no em referisc a les porno, eh!
Salut.

Anònim ha dit...

Merci beaucoup, Amadeu. Em faig càrrec de la teua situació i m’identifique prou amb la figura de mare-pare-lloca. Tranquil, són un anyets! Si més no, això tinc entés.
Cas que no pugues suportar la desconnexió total, sempre podràs fer un tast al YouTube. Fins i tot d’aquest delitós pastisset de Sundance.

Begonya Mezquita ha dit...

Si no l'han llevada, aniré aquesta setmana. Ja en parlem, Olga. No voldria que ens passés com en aquella teua experiència que expliques... :)