divendres, 4 de gener del 2008

En quarantena

Avui faig quaranta anys. Per què quaranta és una xifra clau en la vida de les persones? Tradicionalment, hom diu que és l'edat de la crisi existencial, ja coneixeu els tòpics. A mi m'han arribat en silenci, detingudament i discreta. Jo ja els veia venir fa mesos, els albirava des del somriure dels trenta-i-tants. Avui una boca s'obri bé per dir quaranta, un diftong creixent i tres vocals ben obertes: a, a, a. Si hi ha alguna cosa especial que puga dir és que em veig sola davant la resta del món, vull dir, que sóc, finalment, l'individu sencer front a tota la resta, única responsable d'allò que he fet i, sobretot, del que no he fet; reponsable única de la cara que fot davant l'espill i responsable també única del que pense i no dic, o del que dic i no pense. Quaranta anys. Massiel guanyava l'Eurovisión i a París els fets de Maig canviarien el curs de la Història amb majúscules. Vaig nàixer a casa, un hivern fred, en un piset de Sagunt, al carrer José María Pemán. Ma mare diu que semblava tenir pressa per eixir i que vaig obrir els ulls com a plats, amb cara de sorpresa, en sentir la vida exterior al meu voltant. Amb els anys d'un infant, els quaranta es veuen llunyans: recorde quan el meu pare els tenia, per exemple, i jo el veia un home dret i fet, que tot ho sabia, fos del tema que fos. I ara és la seua filla qui els fa, qui emprén un viatge cap a l'horitzó, al galop perquè el temps ja no s'atura. La seua filla qui finalment entén la veu que ha viatjat amb ella i ella no entenia. Quaranta anys: trenque les cordes i surt l'escuma, evoque fades i esperits d'infantesa, m'esquince el vestit i s'aixeca un vaixell.

16 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Moltes felicitats, Begonya. Em commou la tranquil·la acceptació de la vida i del pas del temps en les teues paraules, l'evocació que fas del teu naixement, la figura de ton pare amb quaranta anys… És curiós, però jo, com tu, me'n recorde també de quan mon pare va fer els quaranta, fins i tot més de quan els vaig fer jo, que ja ni me'n recorde, perquè els esdeveniments posteriors han diluït la impressió que pogués fer-me entrar en la dècada de la quarantena, i crec que ja no hi ha quedat res.
Jo, també, despasse la camisa i vole en ala delta.
Molts besets i que disfrutes molt del teu dia.

Àngels ha dit...

Moltíssimes felicitats Bego. Llegint les teues paraules sembla un luxe cumplir els quaranta. Crec que és meravellós poder afirmar que per fi tens la teua vida i pots dur-la per allà on vols. La vida es complica tant de vegades, que veure les coses amb eixa tranquil·litat i positivisme és d'admirar. Ja saps que jo estic en eixe aprenentatge i que, encara que em queden vuit anys, em sent, com sempre, tan a prop i tan identificada amb tu. Per molts anys amiga meua.

Sergi ha dit...

Moltes felicitats, Begonya. És cert que quan som petits veiem als grans que tot ho saben i coneixen, però quan arribem a aquesta edat... personalment, em pregunto si tindré el coneixement que semblava tenir aquelles persones que de petit veia com savis. Ara, em tindran a mi el mateix concepte? Certament, jo sento que no conec res. De tot dubto i tot em sembla nou per a mi. Quin problema. Començarà per aquí la crisi existencial?

Ana Ovando ha dit...

Felicidades, Begonya. Has compuesto un hermoso texto para celebrarlo: leyendo tus palabras, da gusto celebrar el paso de los años.
A seguir disfrutando.

Àlex Andrés ha dit...

Felicitats, bego!

Jo fa anys que visc els aniversaris d'una manera ben bonica. Intente recordar-me cinc o deu anys abans. Veig com era, veig tot el que he viscut, veig com sóc i sempresempresempre m'agrade més com sóc ara. I no perquè abans no m'agradara sinó perquè em fa molt feliç saber que he pogut fer totes les coses que he fet al llarg dels darrers anys i que m'han anat conformant. No diuen els japonesos que així que despertes al matí ja no ets la mateixa persona que la nit anterior? Efectivament, no ets la mateixa, ets millor.

A mi em passa que, com que intente viure totes les etapes de la meua vida amb intensitat, posteriorment, quan les recorde, no les enyore.

A mi em sembla una manera ben bonica d'anar fent anys.

Felicitats de nou, bego, i a veure si ara, per fi, ja t'arriba el coneixement!!!! ;)

Unknown ha dit...

Felicitats!

:-)

Anònim ha dit...

Moltes felicitats.

I per cert, què s'ha de fer per tenir uns quaranta com els teus?

Begonya Mezquita ha dit...

Amadeu, fes-me un lloquet a l'ala delta, que hi vaig!
Àngels, amb voluntat i alegria, l'aprenentatge és més intens.
Tens raó,Sergi, que tenim la sensació que coneixem ben poca cosa encara. Salut!
I tu que ho veges, amiga i mestra Ana!
Si no trobe ara la via del trellat, ja no sé si la voldré trobar mai més, dolç Àlex.
Gràcies, Josep per unir-te a la festa!
Igualmet, Pere, i gràcies pels teus compliments!

Amb felicitacions com les vostres, benvolguts catabloggers, fer-ne quaranta és com coser i cantar. Quaranta besets, l'un darrere de l'altre!!!

Olga Gargallo ha dit...

Felicitats per tots aquests anys tan intensament plens d’encerts i èxits.
Per la fluïdesa i l’espontaneïtat del teu gest. Pel teu somriure i per les teues paraules.
Per tanta bondat i tanta lluita.
Felicitats i gràcies per cada estoneta que, al llarg d’aquests quaranta anys, m’has deixat compartir amb tu.
Quaranta besos. I molts més.

Begonya Mezquita ha dit...

Gràcies, Olga. Aprofite per dir-te que és per a mi un goig compartir amb tu aquests projectes que tant m'estime, LPN i la literatura.

Quico Ventalló ha dit...

Ànims! :)
Deia Cesare Pavese que els dies passen a poc a poc i els anys passen depressa; deuser per això que per mi que hi hà més dilluns del compte (jo ja m'entenc). El més greu del teu cas és haver nascut a un carrer que es digui José Maria Pemán, però no és culpa teua .
Felicitats desde València del nord ! ;)

Anònim ha dit...

Amb un dia de retard, Moltes Felicitats, Begonya! Jo, que en tinc 26, també recorde quan era xiquet i dir que algú tenia quaranta anys era situar-lo en la cimera de la maduresa, a un pas de la vellesa. Ara ja ho veig de tota una altra manera! :-)

antoninavarro ha dit...

Moltes felicitats Begonya(encara que amb una mica de retràs). Com sempre la teua prosa, com la teua poesia, ens encisa i ens fa evocar mons per viure i desitjar. Que els 40 siguen tan fructífers!!!

Begonya Mezquita ha dit...

Tristany, bon any! (ja t'ho havia dit, però m'agrada repetir aquesta rima palatal! Gràcies per ser-hi!
Comandant, aprofita els vint-i-tants, perquè encara et pots permetre el luxe de ser una miqueta "inconscient" en el millor sentit de la paraula. Salut i gràcies per les rampes.
Monsieur Antoine, moltes gràcies i bona sort per al 2008. Hem de parlar.

Anònim ha dit...

Benvinguda al club! b7s
Angelet

Begonya Mezquita ha dit...

Gràcies, Ramírez! Salutacions.