diumenge, 22 de juny del 2008

La pesta

Aquestes persones que es veu a la foto, davant la Fira de València, on aquests dies se celebra el congrés del Partit Popular, són els pares i mares del col·legi públic d'Almoines, a la Safor. Protesten contra l'arbitrarietat amb què ha estat fulminat el seu director, Batiste Malonda. L'han despatxat pel prestigi que havia adquirit aquesta escola: la implicació en el projecte del professorat, dels pares, les mares i l'alumnat en les decisions que els afecten, els èxits en la qualitat dels ensenyaments –reconeguts amb premis d'àmbit estatal–, l'aposta per una escola valenciana… No ho han pogut pair, això. I en consonància amb l'estratègia de destrucció de l'escola pública que manté la Conselleria d'Educació, s'han carregat el Batiste per la incomoditat que els provocava el seu lideratge.

Els delegats i delegades del congrés, quan eixien i es trobaven aquell grapat d'insubmissos, se'ls miraven estupefactes com es devien mirar els habitants del castell d'aquell conte –d'Oscar Wilde? de Poe?– que s'havien amagat de la pesta que cundia al país: eren els més bells, els millors, però la pesta, esmunyedissa, els encalçà fins els seus luxosos, exclusius, salons, i els hi donà la mena de mort de la qual es pensaven estalvis.

2 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

Vaja, que no contents amb tindre tot el territori assetjat, encara malden per castigar, anorrear els més bells. No deixaran ni les molles.

Olga Gargallo ha dit...

La pesta no era a fora del palau de la fira sinó a dintre. Són la gran pesta blava, blavíssima. Haurem de posar-nos aquella màscara amb el bec llarg, que amagava un drap amerat de vinagre, per tal de combatre'ls d'una vegada.
Són la pitjor de totes les malalties que s'encomanen. I tenen clar que ací, a Blavència tenen prou rates perquè l'epidèmia continue estenent-se.
Jo demà mateix em compre la màscara.