diumenge, 20 de juliol del 2008

Les 'plaquettes' de Ricard Giralt Miracle

Arran de la col·laboració amb la Begonya i el Manel Rodríguez-Castelló en la publicació del llibre Ponts de paraules, vaig tindre l'honor de conèixer el José Luís Martín, un personatge digne d'ingressar en la més patafísica de les acadèmies. José Luís és, junt amb Félix Bella, l'home que hi ha darrere de la inexplicable editorial valenciana Campgràfic, de la qual ja us he parlat alguna vegada. Com ja deveu saber, és una casa dedicada exclusivament a l'edició de llibres i manuals de tipografia. Si això ja seria estrany en tota una Barcelona, en una ciutat com València resulta quasi heroic. I això que comença a haver-hi un cert ambient tipogràfic. Vegeu, per exemple, si no vos ho creieu, el web Cuatro tipos, que mantenen Tomàs Gorria, Herminio Javier Fernández, Javier Pérez Belmonte i Diego Obiol.
José Luís Martín, que és de nissaga d'impressors, té la impremta més endreçada i polida que he vist en la vida. Si haveu entrat mai en una, ja sabeu que us podeu esperar: pisos renegrits per la tinta, màquines xorrant greix, operaris malcarats i bruts fins les orelles, un pandemònium digne dels budells de la Panderola… Res d'això es pot trobar a Martín Impressors, a banda de l'inevitable sacseig de les màquines, que diries que brunzeixen, i la industriositat habitual dels maquinistes i mossos, d'impol·lutes, blaves granotes. José Luís, un home amable, amb l'aire humil i un poc despistat que, a vegades, adquirixen les persones que saben tant, va tindre la cortesia d'obsequiar-nos, al Manel i a mi, amb un dels primers exemplars de la seua tesi doctoral, dedicada a un altre patafísic, l'impressor, dissenyador i tipògraf Ricard Giralt Miracle.



José Luís ens contava que al llibre havia reduït considerablement el text original del seu treball d'investigació per a concedir protagonisme a la reproducció del treball gràfic de Giralt Miracle.
L'estudi comença amb un petit repàs al context històric i tipogràfic, necessari per a entendre el lloc on s'inscriu el treball de Giralt, segueix amb el període de formació de Giralt a l'editorial Seix i Barral, per a endinsar-se després en el gruix de la seua creació més personal, que abasta el seu treball a l'Instituto de Arte Gráfico, Filògraf , les edicions de l'editorial PEN, el seu treball per a editorials –Aymà, La Gaya Ciencia, Destino…–, i les seues relacions amb els artistes que li eren contemporanis –Miró, Brossa, Tàpies, Zobel…–.
Enmig hi ha una mostra d'un del que ell anomenava plaquettes, que eren, com diu José Luís, "unos pequeños cuadernos, publicaciones de bibliófilo, que Ricard Giralt Miracle utilizaba para enviar a sus amigos, clientes y posibles clientes, desde los años cincuenta hasta el final de su vida […] como felicitaciones de Navidad o avisos de vacaciones". En aquestes plaquettes és on Giralt es permetia una més radical llibertat creativa i on feia servir tota mena de recursos gràfics de manera innovadora. Els resultats eren d'una meravellosa i inspiradora delicadesa.







Les il·lustracions pertanyen a José Luís Martín Montesinos, Ricard Giralt Miracle. El diálogo entre la tipografia y el diseño gráfico, Campgráfic editors, València, 2008

6 comentaris :

Begonya Mezquita ha dit...

He estat fullejant el gran llibre de José Luís sobre Ricard Griralt Miracle aquests dies i m'ha sorprés enormement. Primer per la vida i el treball d'aquest home, dedicat a la tipografia d'una manera total, tan innovador, creatiu i clàssic alhora. I segon per la decisió i la feina de J.L.Martín d'haver-nos-en deixat constància d'una manera tan fidel i elegant.
Les plaquettes són una delícia. Els textos que ell mateix escrivia són genials. I les imatges, els dibuixos i els grafismes. Entre això i la descoberta dels Cuatretipus, li estic agafant el punt, al tema del disseny gràfic. :O
Ara, tot imitant Giralt Miracle, en la seua memòria, desitge que tothom i totadona estiga disfrutant de les vacances. Nosaltres ens posem les ales i, en plena canícula, mamprenem el bell estiu. Etcètera, etcètera. Salut!

Àlex Andrés ha dit...

Són precioses les plaquettes. A veure si m'arriba ja els ponts i veig el teu treball maquetià més enllà d'alliolis varis.

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Ricard Mas Peinado feia una ressenya en El Temps sobre el mateix llibre i sobe l'editorial Campgràfic.

No és tan estranya l'aventura tipogràfica editorial, atés qui són els que la porten i l'interés que fa temps que tenen per este camp.

El que sí que és estrany --i això li ho vaig comentar a Ricard Mas-- és el fet que l'editorial tinga el nom que té però que no haja editat res en català. I dic que és estrany perquè això era una crítica recurrent que feien alguns dels components de Campgràfic a la política lingüística del País València (tant del govern socialista com al popular): «llengua de retolet» crec que en dien. I això han fet ells mateixos.

Naturalment, este comentari té relació amb el llibre sobre Ricard Giralt Miracle, que no tan sols parla de la seua obra tipogràfica, sinó que l'emmarca en social i culturalment. Si emmarque social i culturalment Campgràfic, també apareixen unes grisors estranyes respecte la cruïlla lingüistica dels nostres països --i més encara tenint en compte les persones que porten l'editorial.

D'altra banda, com ja vaig comentar una vegada, els fons blancs dels webs continuen cremant els ulls --i no dic que calga fer-lo en negatiu, sinó matisar la blancor del fons-- i les lletres de pal sec continuen sent més llegidores en les pantalles actuals. Per a mi no és ideologia, sinó pràctica diària.

En qualsevol cas, enhorabona pel vostre bloc.

Amadeu Sanz ha dit...

M'imagine que que una de les grisors a què et refereixes, estimat Tècnic, és la a la viabilitat econòmica d'una editorial d'aquesta mena en català, atesos els nivells de lectura que tenim. Fins i tot, en castellà, per a aquests llibres deu ser molt limitada l'audiència.
El problema d'atenuar el blanc de fons en un web és la paleta de colors tant petita que permet el codi html. El següent gris, després del blanc, és el que hi ha a la columna de la dreta. És cert que hi ha altres possibilitats, però ens eixiríem de la nostra idea de disseny inicial. Prova a atenuar la lluentor del teu monitor: això disminuirà el contrast i no et farà tant de mal a la vista, crec.
Quant a la visualització dels tipus amb serif, és millor que actives l'opció de l'antialiasing. Veges, si vols, aquest article que vaig fer en un altre bloc sobre açò.
I gràcies pels teus comentaris.

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Hola, Amadeu:

No, no em referia al condicionant o excusa econòmica d'editar llibres sobre tipografia en català. Dic tant «condicionant» com «excusa», perquè un condicionant també esdevé excusa quan els fets contradiuen les paraules.

Si la viabilitat econòmica no tinguera cap lligam amb la ideologia, no s'editaria en català, ja que no hauria de ser viable, pel que diuen alguns. En català s'editen llibres sobre ocells, sobre bolets i sobre la comarca d'Els Ports: ¿això és viable? Depén de la ideologia i del guany pretés, és clar, siga guany econòmic o lingüístic.

Finalment, tinc el monitor al zero de lluentor i al 80 de contrast, i eixe no és el problema, perquè no és l'excés de contrast, sinó de lluentor el que crema els ulls. Per sort --a vore qui és més cabut--, l'Accessibar en Firefox em permet posar les pàgines en gris, les lletres en negre i llegir amb bona cosa de contrast sense cremor d'ulls.

Quant al suavitzant de caràcters, diria que no el tinc activat.

Moltes gràcies per la resposta.

Amadeu Sanz ha dit...

Efectivament, al remat, un no fa més que elegir. Imagine que aquest bloc tindria més audiència també si s'expressara en castellà o, millor encara, en anglès. No conec les motivacions últimes de la gent de Campgràfic, ni les de Destino. En qualsevol cas els estic agraït perquè així tinc al meu abast una bibliografia que, d'altra manera, em resultaria, certament, més difícilment asequible. De fet, a vegades, compre aquesta mena de llibres via Amazon en anglès, amb la despesa afegida que suposa el canvi de moneda, l'enviament i l'espera de setmanes.
Firefox és fantàstic i m'alegre que així pugues ajustar la visualització a la teua conveniència. Prova el suavitzat de caràcters si pots: millora molt l'experiència del text en pantalla. Crec que es tracta d'una millora relativament recent en el sistema Windows. En el Mac la tenim ja des de fa alguns anys.
Salut, i gràcies de nou per les teues aportacions :-)