dimecres, 11 de març del 2009

Argelès/Bram

El meu avi odiava els feixistes i els francesos. Als segons mai no els perdonà que, tan bon punt havien creuat la frontera, els reberen tancant-los en camps de concentració. El meu avi recordava la seua estada a la platja. I el fet d'eixugar-se, al febrer, amb llençols mullats.

Tot el que està relacionat amb els camps d'Argelès o Bram em resulta dolorós i intrigant. Talment com la novel·la d'Agustí Bartra El crist de 200.000 braços que vaig llegir fa un parell d'anys i que, des d'ací, us recomane.

Fa unes setmanes llegia al Público sobre l'edició dels diaris que Agustí Centelles va escriure als mateixos camps. Acompanyava la notícia una foto d'uns presoners republicans tot fent exercici. Mirava les cares i hi veia el meu avi.