dijous, 19 de març del 2009

De finestres i balcons (II)


Que m’agrada mirar els balcons no és cap novetat. Ja us havia comentat la meua dèria un altre dia. Ara bé, n'hi ha alguns que són difícils de mirar i que, any rere any s’omplen de gom a gom amb gent de molt de pes i de molta sospita.

Hi ha balcons on s’estén la roba neta, i on ,després d’ensabonada, s’asseca al sol. Hi ha d’altres però, on la bugada és tan gran i els draps són tan bruts que per més perborat que continga el detergent mai se n’allibera de les taques. Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen! I sense picador!

Cada any per sant Josep la mateixa roba estesa, això sí, més descolorida i estovada: un president del PartitPopular a qui li agrada visitar València perquè recorda quan hi va fer el servei militar, un honorablementrenosacabededemostrarelcontrari president de la Generalitat, una amfitriona, folklòrica i eufòrica, de veu rogallosa. I moltes taques que amagar.

Llàtima que el sant haja de suportar l’homofonia del seu hipocorístic amb el nom d’un partit corrupte. Llàstima que els capicasalins no puguen estendre roba neta al balcó del seu ajuntament. Llàstima que jo no hi puga mirar.

2 comentaris :

FRANCESC ha dit...

M'ha encantat aquest post, tant pel que s'hi diu com pel que se suggereix. Salutacions.
Francesc
http://2nbatxlamelva0809.blogspot.com/

Olga Gargallo ha dit...

Gràcies, Francesc. Supose que als balcons venecians també hi haurà prou de roba estesa. Ací, als nostres, ja ho saps, en tenim per donar i vendre.