divendres, 6 de març del 2009

Llibres vells (i II)



Aquesta és la joieta de què us parlava el Manel.

2 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Topetar aquestes troballes, desencofrar aquestes joies, és tan plaent com redescobrir amics perduts en el temps. És com retrobar amics a la primera fila d'un concert i no tornar a separar-te mai més.

Qrim Qatalà ha dit...

A manar, mestressa.

Vós en sabeu més que no jo (si més no de la matèria), tret que a mi m'abelleix sovint d'anar ficant el buc de la cullera a l'olla on tot es cou, ficant-l'hi com qui diu clandestinament, així d'esquitllèbit, de trascantó, i encara que no m'hi vulguin.

(No sé pas la raó per què ficar comentaris allí on l'heu ficat costa tant.)

Mercès per l'esforç.

Fins a una altra.