dimarts, 10 de març del 2009

Ni rastre de núvols

Al Villar, allà on treballe, encara es pot sentir el ban pels altaveus de l'ajuntament quan han de comunicar alguna cosa d'interés general per a la població. Segons el tema, una cançó diferent. Avui sonava el Titi i la veu de Ximo el corbellica, l'agutzil, anunciava notícies sobre la falla de la coordinadora de persones discapacitades. A mi, que arribava al curro, la veu del Titi (vés quin nom!) m'insinuava que, un any més, les falles folles arribaven amb el vent de març. Hores més tard, ja a València, aquesta ciutat de llum i avingudes engalanades d'una ànsia d'abundància, d'una fal·lera fallera, d'una dèria i una histèria, he agafat el 6 que m'ha dut a casa des de l'avinguda de la Constitució. A la pantalla de l'autobús, una mena de tele que va oferint imatges i novetats de tota mena, apareix la previsió de l'oratge per a demà: ni rastre de núvols. Ni rastre. Doncs això. No m'aguardeu que, com els núvols, jo tampoc hi seré.

1 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

A la Vall, la meua, la d'Uixó, encara fan ban dels soterraments. Passa un cotxe i pels altaveus una dona va recitant qui és el mort o morta amb noms, malnoms i parentius. La Vall és molt familiar.

Per cert, blowing in the wind, on hi seràs demà?