dimecres, 16 de setembre del 2009

Formigues

Quan vaig arribar al despatx, de tornada de les vacances, les formigues hi havien fet niu. Àvides de treball, de terra i de llar, havien solcat el xapat de la reduïda estança i un cavalló negre i marró, un llomet de terra fosca s'estenia a la vora de la taula, a prop de la paret. Amb l'ajuda de Pilar, la dona que cada dia renta la cara al centre on treballe, vam fer desaparéixer tota la feina feta per aquelles bestioles mínimes, aquella brigada d'insectes socials que potser havien vingut a aprendre alguna cosa, llavors mig mortes, agombolades ja entre els pèls de la granera i la pols de l'estiu. El curs ha començat 15 dies després d'aquella sobtada aventura.



Ara les trobe a faltar.

7 comentaris :

Olga Gargallo ha dit...

Pobretes meues!

No t'amoïnes, que el vint-i-tres de juliol, acabat el curs, hi tornaran.

Anònim ha dit...

Pensa que sempre acabem per desfer el que unes altres fan. La feina del matalafer, fer i desfer!

Benvinguda.

Olga Gargallo ha dit...

Les de ma casa, amb aquesta pluja, també han plegat ja i han fet, per fi, vacances.

Olga Gargallo ha dit...

És una manera d'encetar el curs amb nostàlgia. Enyor de l'estiu, del lleure, fins i tot de les formigues.

Olga Gargallo ha dit...

Encara no t'ho havia dit? M'encanta el teu post.

novesflors ha dit...

Salvat Papasseit, un dels meus preferits!

Begonya Mezquita ha dit...

Heus ací que en Papasseit tenia raó...