diumenge, 4 d’abril del 2010

Astènia

Tot i que el meu paisatge ja és desert de tarongers i difícilment m’arriba la sentor de les floretes blanques aromàtiques, he començat a sentir a frec la primavera. No ja pels esternuts o pel desfici a la pell provocat per un pol•len inexistent; més que res per l’astènia que, des de l’adolescència, any rere any em visita pels volts de l'abril.
A toc de rellotge, apressada, ens ha arribat fa un parell de setmanes aquesta guspira estacional tot coincidint amb el pas estret entre falles i setmana santa, i amb el desassossec de la segona avaluació. De l’aiguaneu alcoiana hem passat a un ardit celblau en màniga curta. Això sí, l’astènia no em deixa llevar-me per descórrer les cortines.

4 comentaris :

Q ha dit...

Guapa, lleva´t l´astènia de damunt i entra al meu bloc, que tinc un premi per a tu.
Besets

Olga Gargallo ha dit...

Amb l'astènia no puc, sobretot de bon matí, però a les ser de la vesprada aniré a la concentració contra la destrucció del Cabanyal.

Molt agraïts pel permi que ens has atorgat.

Amadeu Sanz ha dit...

És la meua hora favorita del dia, les ser de la vesprada.
Salut, Queti, i gràcies pel premi.

Olga Gargallo ha dit...

Doncs a les ser hi serem.