dissabte, 12 de juny del 2010

Sol, dies i tubs fluorescents

Ahir presentava el seu nou llibre José Iniesta* i l'acompanyava Juan Noyes, també conegut com a Chantry, a la Llibreria Primado, a l'avinguda de la qual pren el nom i que separa la zona universitària de València del barri de Benimaclet. Abans d'entrar, al raconet que fa el carrer, mentre xarre de llibreries de barri amb Chantry, em fa l'efecte que l'avinguda és menys fragorosa del que recordava, aquell soroll de camions i autobusos abans de passar per davant de la caserna de la Guàrdia Civil i entrar al més pausat poblat on vivien els companys que venien de fora a estudiar a València.
Em demane per la viabilitat de llibreries com la Primado, espais menuts en temps de grans superfícies, arrelades al barri, el districte universitari. No sé com s'ho faran amb l'adveniment del llibre digital. Pel que sembla, estan convidades a la festa: els aliats en la que es presenta com a la gran distribuïdora espanyola de llibres digitals, Libranda, han manifestat la seua voluntat de conservar la línia de distribució tradicional del llibre i que els seus ebooks estaran disponibles només per la via de les llibreries que posen paradeta electrònica. Entenc que això a qui beneficia és als grans grups de distribució de El Corte Inglés, la Casa del Libro, la FNAC, Abacus, i més aviat sembla una maniobra per protegir-se d'ells que no adreçada a protegir l'amable ofici del llibreter.
Haguera estat més lògic que les editorials suprimiren passos de la cadena de distribució per reduir el preu final del producte que, en alguns casos, entre distribució i llibreries, pot suposar fins a un cinquanta per cent del preu del llibre. L'oferta que comença a veure's en alguns llocs sembla més una invitació a la pirateria que altra cosa. Ara bé, en els temps en què els mercats han eixit de l'armari per manifestar amb meridiana claredat qui és el que mana ací, els drets dels usuaris són l'última prioritat. Així, tindrem DRM —autorització del dispositiu per mercè de la casa Adobe— i dret a un nombre limitat de còpies per a préstec —també degudament controlat per la casa Adobe, que sempre sabrà quin llibre estem llegint i a qui li l'hem prestat—.
José i Chantry s'alternen en les presentacions i les lectures. Ambdós, com altres poetes valencians en llengua castellana, fan una poesia arrelada a la tradició de la lírica del pensament de la posguerra i els és pròxima la imagineria de la cerca de la llum, de l'instant revelador de la il·luminació. La lluminositat de l'instant que el fa transcendent, llum com a símbol d'una experiència més pura enllà de l'experiència. Tanmateix, el relat del succeït germinal del poema el fa més carnal. En això José Iniesta excel·leix quan, en petits relats, ens explica el moment germinal d'alguns poemes. La contextualització facilita la interpretació. M'imagine que també la limita, però això ja és un altre cantar. En aquest poema, José Iniesta sembla recrear aquell adagi oriental taoista que diu "a dins, com a fora", i és una meditació sobre l'espai exterior com a correlat objectiu de l'espai interior, i a l'inrevés.

Dentro y fuera

Somos de la intemperie,

de los campos abiertos

a los vastos dominios de la noche,

de las cumbres remotas

donde arden en el frío

las llamas en lo oscuro de una hoguera,

de las nieves caidas

En la desolación.

Desde dentro hacia afuera,

desde lo más profundo

sentimos la exigencia

de un vuelo a lo más alto,


y somos turbación y a un tiempo lejanía,

y amor que va a la cima desde un pozo.


Y así nos expandimos

en la gran explosión,

y al igual que la luz que nos conturba

también somos la rosa de otra luz.

No somos solamente en lo cercano,

Los abrazados cuerpos,

la sed y la saliva,

los nombres y las puertas,

el rastro en nuestra sangre de la sal.

Desde la sangre en vilo.

Desde elmpulmón al aire.

Desde la misma luz

del sol o noche oscura,

también lo que no somos nos contiene

y un rumor de nosotros

se escuche en las afueras

de nuestro corazón.


La llum a la llibreria Primado prové d'uns quants tubs fluorescents, que lliuren una vibració verdosa a la pell i creen zones d'ombra impenetrables per als ISO més alts de la càmera, així que, quan han acabat, els demane que s'acosten tant com puguen a un dels tubs per vore si s'il·luminen. M'apuge a una cadira i els dispare a boca de canó.

José Iniesta i Juan Noyes

*José Iniesta Maestro, Bajo el sol de mis días, Algaida, Sevilla, 2010
XXVII Premio de poesía Ciudad de Badajoz