dijous, 1 de juliol del 2010

Desemparats (i 3)

No us diré més. Abans de saber-nos rebaixats i congelats hem patit un acabament de curs amb aluminosi, no ens ha quedat una altra que fer servir el gimnàs o un racó del bar com a aula improvisada. Al mateix temps que la inspecció ens exigia pulcritud a les actes dels departaments, hem anat empaquetant llibres i andròmines sense saber ben bé quan ni on desembolicarem els fardells. Hem hagut d’emportar-nos a casa el material més delicat per por de trobar-lo esbocinat més endavant, o vés a saber si no el tornàvem a veure més. Hem acabat el curs sense saber ben bé on ni com encetarem el vinent. Aquest desemparament ens ha ferit mortalment.

Sempre es pot empitjorar però. Fa tres dies que ja no cal el requisit lingüístic per tal d’exercir qualsevol treball públic. El ple de les Corts Valencianes va aprovar despús-ahir, amb els vots a favor de PP i PSPV, la Llei d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, segons la qual el valencià ja no dificultarà l'accés dels habitants de les zones castellanoparlants a la funció pública. Una llei que. per no discriminar els castellans, margina els valencians i ens fa retrocedir més de vint-i-cinc anys. Un nou concepte de la funció pública "adaptada als temps que corren". Sant Pere ha tancat el curs amb pany i dues voltes de clau.

4 comentaris :

en veu baixa ha dit...

Quan els convé, PP i PSOE sí que es posen d'acord de seguida per preservar els interessos de la seua pàtria comuna. Quina vergonya!

Q ha dit...

No ens queda una altra eixida que guanyar forces per no defallir en la lluita per la llengua i en la defensa de l'ensenyament públic. Bon estiu, bonica!

George Guinness ha dit...

No sabia res de l'eliminació del requisit: per aquí al nord ja anàvem prou embolicats amb la sentència (a mort, gairebé) del tribunal constitucimperialista); i jo que em pensava que els mals-rotllos els teníem només per aquí!

Bon estiu, i sort amb el que vinga després.

Pepe ha dit...

Què es pot dir per alleujar els dessabors de tants menyspreus particulars i públics? Fa tant de mal el caire pervers i venjatiu que sospites als "foscos ulls" dels que negant-se a si mateixos sols volen l'orfandat universal dels esclaus. Cerquen el desànim, el "silenci"; però es trobaran, com diu Manel, amb "els brots novells" d'un "clar país". Ben bé saps que poetes i profetes són el mateix, i els millors són al nostre bàndol. Si em permets la confiança, m'agradaria donar-te ànim i desitjar-te un bon estiu.