dimecres, 22 de setembre del 2010

Inici de tardor

Triomf d'alta follia
A JOAN PERUCHO

M'enfilo dalt de tot de mi mateix
i miro:
i em veig més transparent.
Jo no sabia, no, que el vent
pogués tenir la meva cabellera
i estar-ne tant content.
Ara tota hora m'enquimera
i em llanço, des de mi,
a cels, abismes, rutes sense fi.
No tinc temps d'estimar: no tinc el braç prou llarg
-Clara, Bàrbara, amigues-
per a poder-vos abastar,
per a arribar a la vida.
I, perquè ho sapigueu, aprenc a escriure en prosa
la rosa.

Josep Palau i Fabre,  Poemes de l'Alquimista

Demà arriba la tardor. Així com Palau i Fabre, voldria escriure versos que digueren la tardor i la transparència, el triomf de l'alta follia.


 

3 comentaris :

Elfreelang ha dit...

Un gran poeta en Palau i Fabre i potser no se li ha reconegut tant a com altres ...poemes de l'alquimista sempre m'han agradat molt ....i els seus llibres sobre Picasso....la follia... n'estem plens però la follia que ens emplena malauradament de vegades no és poètica

Begonya Mezquita ha dit...

I un altre poema per a la lluna plena de l'equinocci de tardor.

Montserrat ha dit...

No coneixia aquest poema i m'ha agradat molt llegir-lo. Gràcies per compartir versos!!