Caiguda de l'article
Fa temps que ho venia observant, aquesta absència d'article en alguns noms, sobretot topònims. Diria que és marca d'una determinada classe pija que parla castellà, relacionada amb els esports i d'altres fites socials; per bé que també ho he sentit dir en català i en altres foros. La primera vegada que hi vaig reparar fou a Sagunt, quan els meus amics que ja esquiaven allà pels últims 80 deien: vamos a Pirineos a pasar una semana. I ja em sobtava. Per a mi sempre havien estat Els Pirineus o, si molt m'apuràveu, Los Pirineos. Amb el temps han vingut Alpes, Masella, Pobla, Gran Via, Puerto de Sagunto, Fuente Roja, Cibeles... No sé, ho veig com molt, madrileny? Vés a saber de quina influència naix, de quina llengua moderna, de quina parla, quin substrat. L'última és Cuatro, per denominar el canal de televisió fins ara conegut per La Cuatro (com La Primera, La 2, La Sexta, La Teva, etc.). Us imagineu que fem desaparéixer l'article del tot? Aquest bloc es diria PN. Pijos nuevovenidos.
16 comentaris :
Òstres! El meu blog ja va nàixer sense article!!! :)
I les paraules que perden els nens a l'escola, una rere l'altra, amb la permissivitat dels professors i d'aquesta societat?
Fan les paraules les coses, el món o és a l'inrevés?
Anima't, escriptora de PN.
Es diria PM.
A la redacció de l'Allioli ho hem discutit més d'una vegada pels dubtes constants que se'ns presenten. Un cas especial, com bé dius, Begonya, són els topònims i, més especialment, els noms de les comarques. Jo, que sóc de l'època del Català en fitxes, posava sistemàticament l'article en qualsevol situació. Per exemple, quan es diu el nom d'un poble i, a continuació, el nom de la comarca a la qual pertany, jo haguera escrit: "Sagunt, (el Camp de Morvedre)". Tanmateix, Toni Soriano, responsable de la correcció lingüística de l'Allioli i d'El Punt, sosté que en aquest exemple el millor és usar "Sagunt (Camp de Morvedre)". I així fem en la revista, quan el nom de la comarca no apareix en el flux de la oració. També en un mapa o quan presentem la llista de candidats a les eleccions. Sembla que no hi ha una regla consensuada al respecte, de tota manera: l'atles de la Enciclopèdia catalana retola el nom de les comarques en els mapes amb l'article i així apareixen també els Pirineus. Hi ha també el cas de determinats països que se solen usar amb article però que són citats o es retolen als mapes sense: Xina, Índia, Iran… El Llibre de la llengua catalana de Badia-Brugarolas-Torné-Fargas és també prou elusiu al respecte. Desconec si l'IEC o l'AVL han fet cap pronunciament sobre la qüestió, del tot interessant, però no crec que siga necessàriament un castellanisme pijo, llevat del cas dels teus amics ochenteros, perquè també diuen en castellà "los Montes Universales" o "los Monegros". A més de "la Índia", "el Sáhara", "el Himalaya", "el Asia Menor" i "el Gran Cañón del Colorado". Au.
Jo treballe a la Vall d'Uixó. De Sagunt a la Vall passe per la voreta de les Valls o les Valletes de Segó. De vegades baixe al Port de Sagunt o al Moll. I sempre, sempre, vaig carregada d'articles.
Novesflors, el teu nom, compost i plural, no en necessita, d'article. ;)
Milotxa, el nom fa la cosa, sens dubte! A servir.
Ei, Amadieu, que jo anava per un altre cantó. Però ara que ho dius, qui pogués tornar al temps del català en fitxes...
Quin camí, el camí, oh, olga.
Doncs si cal fer-ho, es fa i prou. Jo ja no en gasto d'articles. Au, pijo total. Amb dos eles apostrofades.
Això deia Austin en Com fer coses amb paraules,però sense les coses com sorgirien els noms Begonya?
Innatismes? Mâe meua!
Deixe ací l'enllaç d'un post que segueix el fil del nostre. Molt bo, Pepe.
Amadeu, què volies dir amb PM?
Puta Mare, Palma de Mallorca (?)...
Jo crec que si li ho dius a l'amic del blog "Dubtes de llengua" (a qui tinc enllaçat al meu blog), de segur que en fa un estudi i et trau del dubte.
Feliç any. b7s
Hola, Teresa, estàs currant?
Publica un comentari a l'entrada