dilluns, 21 de febrer del 2011

Mother language


Precisament avui, el Dia Internacional de la Llengua Materna em desdejune amb la notícia que el nostre conseller d'Educació vol carregar-se la llengua de ma mare. Aquest prohom de bé vol copiar el model gallec i esborrar de la nostra memòria la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Al nostre conseller li suposen "un problema" les línies vehiculars en valencià, els programes d'immersió, i és per això que vol deixar ben clar al seu programa electoral quin és el model lingüístic monocromàtic que a ell i al seu partit els ve de gust.

La notícia no m'agafa en dejú. Encara estic paint el tancament dels repetidors de TV3. Encara no m'acabe d'empassar per l'epiglotis l'altra perleta que, divendres passat, ens deixava caure el mateix conseller. Són les primeres passes per carregar-se una llei que després de vint-i-vuit anys encara no ha estat del tot acomplerta.

I tot això. Mare de pols, segrestada esperança.

2 comentaris :

Anònim ha dit...

Sense paraules.

(Insults, paraulotes, expressions escatològiques, adjectius desqualificatius, sí, un fum.)

Begonya Mezquita ha dit...

Fa uns dies vaig sentir a la ràdio que l'estat de revolta és un estat psicològic. Nosaltres els valencians no el debem tindre registrat a l'ADN. Si amb tota la que cau damunt la nostra cultura i la nostra llengua, no posem cara de gos enmig de la plaça, i ens hi quedem a viure fins que Camps dimitisca, el nostre poble, que no sembla conéixer aquest estat de revolta, acabarà en fum de canyot.