dimarts, 28 de juny del 2011

La mosca de l'estiu

No vull pensar què pot portar juliol, que arribarà en divendres. Després de tres anys de fer i desfer intensos en plena època canicular, tindré davant meu un espai en blanc: una estrella de mar, un llapis, un mosset de menta.
I com l'anunci del que ha de ser, aquesta mosca de l'estiu: una son sempiterna.

3 comentaris :

Pepe ha dit...

Juliol ens portarà -i perdona'm l'obsessió- el Tour i unes migdiades extraordinàries. Perquè per molt que ens agrade la bici, no totes les etapes ens mantindran espavilats. Però aquelles on peguem una becadeta apliquem-li l'estratègia Glenn Gould, que s'adormia amb la ràdio encesa i somniava les notícies que contaven, amb la qual cosa prenia els seus somnis com a profètics. Doncs tanquem els ulls, deixem a Morfeu fer la seua feina sempiterna però obrim els ulls un poc abans de l'esprint final.

Begonya Mezquita ha dit...

T'agraïsc l'esprint, Pepe, tan amable com sempre. Salut.

Manel Rodríguez-Castelló ha dit...

Molt bé, Tse-tsè Emperadriu. Per a mi el paradís de les mosques es diu Cocentaina, però allà no deixaven dormir amb les seues diabòliques mossegades.