tag:blogger.com,1999:blog-9141829.post113498359788977109..comments2023-11-05T09:16:42.410+01:00Comments on La paraula nostra: Isidre Martínez MarzoAmadeu Sanzhttp://www.blogger.com/profile/09011164298001581142noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-9141829.post-1135023854884088752005-12-19T21:24:00.000+01:002005-12-19T21:24:00.000+01:00El cert és que no he llegit els poemes d'Isidre Ma...El cert és que no he llegit els poemes d'Isidre Martínez Marzo abans, així que hauré de posar-m'hi :) L'ocasió no pot ser millor.<BR/>Dylan Thomas sí que el vaig llegir quan era molt jovenet, potser a l'institut, on érem una colla literàrio-revolucionària ben revoltada, que igual llegíem Bekunin que Hermann Hesse…<BR/>Dylan Thomas venia presentat per Bob Dylan i recorde els seus poemes, en una edició super cutre de butxaca de l'editorial Bruguera, en un paper i una impressió quasi il·legibles –encara deu ser per casa dels meus pares– amb un to provocatiu i desafiant…<BR/>No recorde massa bé els seus poemes, potser recorde millor la seua biografia exagerada, dolorosa, però se'm quedà una frase seua que venia a dir, amb alguna llicència meua, menys o manco, així: <BR/><I>"Podreu agafar un poema i descompondre'l en els seus elements discrets, fer-lo bocins i furgar dintre dels seus mots, escorxar-lo en els seus fonemes, recitar els seus recursos expressius, però el que no podreu mai és explicar com és que això justetament, aquesta pura materialitat expressiva us commou i us fa sentir diferents."</I>Amadeu Sanzhttps://www.blogger.com/profile/09011164298001581142noreply@blogger.com