tag:blogger.com,1999:blog-9141829.post6103157577412444211..comments2023-11-05T09:16:42.410+01:00Comments on La paraula nostra: Joan Miquel Oliver - Sa nuvia mortaAmadeu Sanzhttp://www.blogger.com/profile/09011164298001581142noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-9141829.post-51823331405313967312009-04-12T20:45:00.000+02:002009-04-12T20:45:00.000+02:00En falta un tros:Omplim els guantsd'unes mans arti...En falta un tros:<BR/><BR/>Omplim els guants<BR/>d'unes mans articulades<BR/><B>i agraïm la realitat que tenim</B><BR/>a la física mundial<BR/>i al temps infinit que ha dedicat<BR/>a complicar-se tant.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9141829.post-58402756858816816092007-06-20T00:07:00.000+02:002007-06-20T00:07:00.000+02:00:O:OBegonya Mezquitahttps://www.blogger.com/profile/11865150340828968917noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9141829.post-1714573687175475192007-06-18T00:38:00.000+02:002007-06-18T00:38:00.000+02:00Odissea trenta mil El desert culmina i madura,most...Odissea trenta mil <BR/><BR/><BR/>El desert culmina i madura,<BR/>mostra en evidència<BR/>que som persones minerals<BR/>i que la força que ens erosiona<BR/>és la mateixa dels cataclismes.<BR/>Omplim els guants<BR/>d'unes mans articulades que tenim<BR/>a la física mundial<BR/>i al temps infinit que ha dedicat<BR/>a complicar-se tant.<BR/>Al final tot es desertitza com un ca,<BR/>com la tristesa rara d'una taula de cuina,<BR/>o com les nostres pròpies sabates<BR/>i aquella manera que gasten,<BR/>tan humana,<BR/>de recopilar-nos els peus.<BR/><BR/><BR/>Hi ha faroles cansades<BR/>i músics que toquen<BR/>instruments de cirugia<BR/>com ara clarinets<BR/>i cotxes esclafats als murs.<BR/>Hi ha piscines tristes<BR/>i hotels amb vistes a un firmament<BR/>saturat de bicicletes voladores.<BR/>La gent es toca i troba en els altres<BR/>la pau dels escorpins i els aliments,<BR/>la sort del que transita simfonies.<BR/>Hi ha geleres que criden<BR/>i, en definitiva, cares salvatges<BR/>que ens parlen i ens estimen.<BR/><BR/><BR/>Seràs jo en certa manera<BR/>quan acaba un altre dia<BR/>i una cursa en paisatges<BR/>lentament se relentitza.<BR/>Sona un grup dins una casa<BR/>i a defora negra alzina,<BR/>tanta sort que és lluna plena<BR/>i que tot neda en mercromina.<BR/>Cada taca destinyeix<BR/>més pintura que no tinta<BR/>i el tabac s'hipocondria<BR/>per deixar-se en ell mateix.<BR/>Que no fumen les persones<BR/>que no mengen animals,<BR/>de lletuga tenen l'obra<BR/>i de formigues fan el pa.<BR/>Cada taca...<BR/>justament no s'eternitza.<BR/><BR/><BR/>Calaixeres, cantaranos,<BR/>microscopis, espardenyes,<BR/>cafeambllets amb ensaïmades,<BR/>cases velles, fulles seques.<BR/>Rascaríem persianes<BR/>si tinguéssim una espàtula<BR/>si tinguéssim qualque idea<BR/>de com les volem pintades.<BR/>Calaveres, pantocràtors,<BR/>telescopis, escopetes,<BR/>cafeambllets amb ensaïmades,<BR/>mos farem les cares netes.<BR/><BR/><BR/>Eres com els animals<BR/>dins els cràters d'una lluna<BR/>en el vent de llauna i sol<BR/>i en la seva sincronia.<BR/>A la roca i en l'emblema<BR/>d'un planeta ple de res<BR/>més vermell que el cel de pondre's<BR/>a la dura llei de caure.<BR/>El robot ens escalava<BR/>per frontisses i parets<BR/>com un tren, com una casa<BR/>que tenia plataforma.<BR/><BR/> <BR/>Joan Miquel OliverAnonymousnoreply@blogger.com