diumenge, 7 de setembre del 2008

Los Mores

Fa més de vint anys que vaig anar a Los Mores per primera vegada. Aleshores, aquesta aldea de l’Alt Millars semblava un poble fantasma, com si els seus habitants s’hagueren evaporat sense deixar senyal després d’una inexplicable catàstrofe: les cases immaculades, els objectes personals dels veïns als calaixos, les cartes, les fotos, les vaixelles als aparadors, els càntirs als cantirers, les màrfegues als llits. Fins i tot els pupitres de l’escola semblaven acabats de buidar, recargolades cal·ligrafies a la pissarra, com si fóra la pausa per a l’esmorzar. A Los Mores, que devia tindre vora el centenar de cases, hi havia escola però no hi havia església. Hi he tornat aquest estiu i n'he fet unes quantes fotos.
Aquesta, en realitat, pertany a El Hostal, un altre petit nucli abandonat, a uns vint minuts de senda de Los Mores.

El Hostal

Aquesta altra és la vista des d'una finestra d'una casa a Los Mores.

Los Mores

11 comentaris :

Àlex Andrés ha dit...

Quines fotos més xules. També la del flickr -m'hi he aguaitat. Quina meravella un poble sense església! Si, a més a més, mancara d'escola... fóra l'hòstia consagrada!

Amadeu Sanz ha dit...

Hey, teacher,
leave the kids alone!

Begonya Mezquita ha dit...

I què deien les recargolades cal·ligrafies a la pissarra? Quina història, aquests llocs perduts. Que tingueu una rentrée profitosa, companys!

Anònim ha dit...

M'encanta, però molt la fotografia de la finestra. Em recorda, a més, un conte que tenia la meua filla, de petita, (no ho recorde amb massa detalls)on hi havia una casa que tenia al seu interior una persona i un quadre penjat a la paret, i en el quadre penjat a la paret estava pintada una casa igual que l'anterior que, al seu torn, tenia dins el mateix home i el mateix quadre i dins d'aquest quadre...

Anònim ha dit...

Unes fotos fantàstiques. Hi podries il·lustrar un relat.

Àlex Andrés ha dit...

All in all its just another brick in the wall

Jose Manuel ha dit...

We don´t need no education. We don´t need no thought control. No dark sarcasm in the classroom...
Don Amadeu Sanz, sóc José Manuel Aparicio, compa de treball de donya Begonya Mezquita.
M´encanta la teua segona foto. És brutal, flipant, xulissima. Enhorabona.
I ara, la petició; puc demanar-te un favor i utilitzar-la en un post d´un blog?
Merci

Amadeu Sanz ha dit...

Of course, don José Manuel. Usa-la com vulgues.

toni.b ha dit...

M'agraden.

Vec com poc a poc aneu refinant el blog.

Salutacions.

David Rodrigo ha dit...

Unes fotografies fantástiques. Em recorden al poble del meu avi...

Olga Gargallo ha dit...

Endinsar-se en aquestes cases i reviure les històries que cadascuna d'elles amaga. He tingut una sensació semblant en recórrer Pompeia amb una estola sobre la túnica. Aquells murs oberts a l'anacronisme de turistes eren més que pedres.