dijous, 26 de març del 2009

Tot esperant la primavera

Porte un parell de dies amb ganes de denunciar un robatori: al meu poble ha desaparegut la primavera. Precisament vinc ara de la comissaria on he deixat constància dels fets. Me n’he tornat a casa amb els càrrecs fets però el funcionari, que ha pres nota de tot, m’ha assegurat que no podien fer gran cosa per resoldre el cas. Jo, molt civil, he mostrat el document que acredita el dia de la seua arribada cada any, el vint de març. Per si la cançó de Serrat era insuficient com a prova, he afegit unes fotografies del terme del meu poble on es veu clarament el cos del crim i les armes delictuoses: camps de tarongers arrencats, terra i més terra rogenca, tot el terme assolat, feixes d’argila i pols. Ni un arbre, ni una flor que s’espolse el pol•len. I al bell mig, unes caterpillar construction excavator.

Asseguda a la cadira de la sala, abans de donar testimoniatge, he repassat un per un els arguments de la meua declaració.

Porte uns quants dies esbalaïda, tot esperant la primavera. Com qui espera Ulisses acabada la guerra troiana, o qui espera Godot enmig d’un camí d’absència de tot. L’he esperada ben desperta amb ulls i braços oberts per si em pillava descuidada. He notat els símptomes, la pujada de temperatures, la llum solar més clara i duradora, fins i tot l’astènia que m’apega els llençols al cos nit i dia... Tinc, com Estellés, a punt totes les coses però ella no acaba d’arribar.

He aterrat per solars erms d’horts abandonats afectats per programes d’actuacions integrades (PAI). Baldament he buscat pels marges on entre les pedres no es deixaven veure les malves ni els boixacs ataronjats, no hi ha rastre de vegetació. No hi ha cama-roges, ni verdolagues. Tampoc no hi ha olivardes que atreguen les papallones, ni roselles que anuncien l’arribada. No hi ha notícies dels lletsons, ni dels agrets. Només una terra seca i clivellada.

La vesprada s’ha fet llarga i el funcionari de policia m’ha deixat un diari de dimarts passat. Ni mai que ho hagués fet! Abstreta de rastellar horts i pentecostes granades, m’he detingut en una notícia que m’ha corsecat: la nau del Greenspace a València tanca. Un altre espai verd fagocitat pels programes d’actuacions integrades (PAI-PAI).

Demà divendres ens acomiadarem d’un dels pocs llocs on podíem gaudir de música i cultura en directe. Una nau de futur sense despús-demà. Només una taca en quatre anys, el Cabanyaloween censurat. I moltes, moltes nits de marxa. I una, la millor, cosint i cantant.



He escrit la denúncia amb bolígraf verd, per si de cas.

7 comentaris :

FRANCESC ha dit...

M'agrada molt com escrius. Salutacions

Anònim ha dit...

Olga!!! per fi em torne a poder conectar a la xarxa!!! :) ja sé que tinc moltes faltes d'ortografía, si més no, demane que em disculpes i per a això tinc una bona excusa:
(que al cap i a la fí seguix sent no més que això, una excusa)
la massiva afluència de dialectes, barbarismes (o més aviat barbaritats), i demés aberracions lingüístiques a les que me vist sotmés amb la inserció a una classe de matemàtics que no tenien cura per la nostra llengua ha fet que em desfase un poc el vocabulari i amb això l'escritura.

intente possar remei, ja que no m'agrada, i per això he començat a donar-li repàs a la meva xicota, en Carolina, ja la coneixes oi?

ja em va dir que em renyabes per com vaig escriure... va ser divertit i molt tipic de tu. :)
s'et fa de menys Olga... :(

he tornat a llegir fins i tot a Pere Calders :) cada volta m'aporta idees noves :)

El que no m'acaba d'agradar es que tingam que comunicar-se per un lloc tan... "privat on ningú pot esbrinar del que parlem" jajaja!!
maníes que té u... si vols la meva adreça demana-li a Carolina que m'imagine que te la donará sense cap problema major que la enveja o els cels. es un acudit estupit ja ho sé, però també és típic de mi! jajaja!


p.d. Francesc, és normal que t'agrade com escriu... deuries sentirla parlar o donar classe...

Olga Gargallo ha dit...

Gràcies a tots dos. Avui comence el dia amb l'ego pels núvols. Sou molt amables, i tu, Edgar una mica exagerat.

La idea de rellegir Calders és magnífica, quan més el llegiràs més t'agradarà.

Edgar, et devia una Antònia Font. Si has picat damunt de cosir i cantar compartiràs amb mi i amb Begonya, JoséManuel i Eugeni un dels millors concerts. Si escoltes les veus sentiràs la meua i si et fixes em veuràs ballar.

Anònim ha dit...

jajaj!!! no soc exagerat Olga, soc "objectiu respecte del meu punt de vista"!!

ja he vist el vídeo de antonia font!! si que és veritat que volia escoltar-lo i mai trobaba lloc ni moment! gracies per recordar-m'ho.

Calders em maravella dia a dia! :)

però ara el meu propòsit es que la meva xicona aprobe valencià, ja que no el parla ni a casa ni amb mi :S això es un petit defecte que intente fer fora.
per a això he començat a donar-li repás i ara veurem que tal li va.

espere poder seguir parlant amb tu! :) la meva adreça electrònica es: edogarus@hotmail.com

si veus que no et conteste aviat per ací és que em faig un embolic per a entrar. jajaja! fins aviat!

Anna Gascon ha dit...

M'encanta, Olga. Sense el teu permís - o sí- l'he proposat per fer un comentari de text al meu grup. Espere que la idea de ser "comentada" no li lleve ni una mica de poesia al teu text.
una besada, "acròbata de la paraula"
http://departamentvalenciaiesfederica.blogspot.com/
PDT: PUBLICA EL TEU PERFIL

novesflors ha dit...

Quina tristesa, però és veritat. Ja fa anys que trobe a faltar roselles i a poc a poc -o a tota pressa- no sé si restarà cap flor.
Pel que fa a la forma d'escriure... els teus "admiradors" tenen molta raó.

Olga Gargallo ha dit...

Anna, tens permís per comentar tots els meus posts. Gràcies per la teua atenció i un bes des del gronxador aeri.
Novesflors, per ací ens queden ben poques de flors. Les hem canviades per rajoles o per descampats sense sentit. Pel que fa a l’admiració, és mútua, ja ho saps des del primer dia. Sovintege el teu bloc i m'alegra llegir que ja has tornat.