La Cançó del Cansat

El 10 de març del 2005, va fer deu anys que va morir, víctima d'un càncer d'esòfag el cantautor, poeta i actor Ovidi Montllor. Havia nascut a Alcoi el 1942 i va passar més de vint-i-cinc anys cantant poemes i cançons seves, fent teatre, sobretot al principi, i cinema, cap al final.Va morir sense comptar amb el reconeixement que la seva trajectòria hauria merescut i els deu anys que han passat des de la seva mort no semblen haver servit tampoc per recuperar tots els matisos de la seva polièdrica figura. Esperem que aquest desè aniversari serveixi per tornar a situar l'Ovidi en el lloc que li pertoca.



LA CANÇÓ DEL CANSAT
A Joan Fuster

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.