dilluns, 31 de desembre del 2012

Les paraules

Hi ha tristesa darrera / les paraules, lents carros / en corrua que porten / runa de tu, molt tedi / de tarda de diumenge, / temor de dany. Se't tanquen / llibres i amics, els llavis / de les coses. Malèvols / aprenents d'homes grisos / t'encalcen per difícils / retorns a Déu. Intentes / amagar-te ben dintre / del teu hivern, on puguis / amb tants records encendre / l'últim foc. Després mires / amb ulls ja buits i penses / a dormir. Però encara, / a les palpentes, vénen / ferida porcellana, / nocturna seda, i / des d'una aigua profunda, / veus d'oblidats, intacte / vidre vell de paraules. / Salvador Espriu

dimarts, 25 de desembre del 2012

Urpes de mussol premen el meu cor



El doctor John Horder, que tractava a Sylvia Plath de la seua depressió, va afirmar: "Ningú que haguera vist la cura amb què va preparar la cuina, podria haver interpretat la seva acció com a fruit d'una compulsió irracional".

Caire

La dona es perfecciona.
El seu cos
mort mostra el somriure de realització,
La il·lusió d'una necessitat grega
Flueix en els pergamins de la seva toga,
Els seus peus
nus semblen estar dient:
Fins ací hem arribat, s’ha acabat.
Cada nen mort enroscat, una serp blanca,
Un per cada pitxeret
de llet, ara buit.
Els ha plegat
De nou en el seu cos, com pètals
D'una rosa tancada quan el jardí
s’endureix i les olors sagnen
Des de les dolces goles profundes de la flor de la nit.
La lluna no té motiu per entristir-se,
Fitant des de la seua caputxa d'os.
Està acostumada a aquesta mena de coses.
Els seus negres crepiten i arrosseguen.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Pastoral americana

Así transcurre la vida externa. El Sueco pone en juego toda su habilidad para llevar la misma vida de antes, pero ahora la acompaña una vida interior, una atroz vida interior llena de obsesiones tiránicas, inclinaciones reprimidas, expectativas supersticiosas, interrogantes sin respuesta. Insomnio y autocensura noche tras noche. Una soledad enorme, un remordimiento que no cesa, incluso por aquel beso cuando ella tenía once años y él treinta y seis, los dos en bañador todavía húmedo regresando en el coche a casa desde la playa de Deal. ¿Era posible que eso hubiera sido la causa? ¿Era posible que lo hubiera sido algo, que lo hubiera sido nada?  
                   Bésame como b-b-besas a m-m-m-mamá.
Y en el mundo cotidiano, no había nada que hacer salvo continuar con el enorme fingimiento de que vivía como siempre, con la vergüenza de hacerse pasar por el hombre ideal.

Philip Roth,  Pastoral americana.



Quan el somni esdevé fracàs, desgovern, podridura. L'horror de l'home davant el seu destí.