dimarts, 25 de desembre de 2012

Urpes de mussol premen el meu cor



El doctor John Horder, que tractava a Sylvia Plath de la seua depressió, va afirmar: "Ningú que haguera vist la cura amb què va preparar la cuina, podria haver interpretat la seva acció com a fruit d'una compulsió irracional".

Caire

La dona es perfecciona.
El seu cos
mort mostra el somriure de realització,
La il·lusió d'una necessitat grega
Flueix en els pergamins de la seva toga,
Els seus peus
nus semblen estar dient:
Fins ací hem arribat, s’ha acabat.
Cada nen mort enroscat, una serp blanca,
Un per cada pitxeret
de llet, ara buit.
Els ha plegat
De nou en el seu cos, com pètals
D'una rosa tancada quan el jardí
s’endureix i les olors sagnen
Des de les dolces goles profundes de la flor de la nit.
La lluna no té motiu per entristir-se,
Fitant des de la seua caputxa d'os.
Està acostumada a aquesta mena de coses.
Els seus negres crepiten i arrosseguen.