diumenge, 30 de juliol del 2006

Per molt que ens abracem

Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l'assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.

Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar.


Joan Vinyoli

divendres, 28 de juliol del 2006

Com es va quedar Begonya quan va saber que no tornaria al Clotdelmoro?

divendres, 21 de juliol del 2006

Nocturn


He lluitat contra l'alba.

L'alba m'ha rebatut,

i m'he adormit, a l'alba.



Josep Palau i Fabre Poemes de l'alquimista

dilluns, 17 de juliol del 2006

M’han mort

Mirant i mirant,
Esperant un instant,
Retorna eixa cosa
Deformada, horrorosa
Amb intent d’un fracàs.

Ho has intentat,
On no coneixies, ¿veritat?

Es hora d’afrontar
Tímid, sense mal,
Salives verinoses del teu queixal.

Tinc i no tinc
Un sentiment, un pressentiment.

Bans populistes al teu interior.
Onades d’advertències sense patiment.
Cridades nocturnes d’una indecent,
Assembles de gent amb un gran temor.
Segurs de vida sense segell.
Senglars de grassa molt plens.
Ara al terra, una trista mort.

MISERABLE

T’has disfressat per a l’ordre estival,
Després vas deixant-nos a tots soterrats.
Però quina poca vergonya!
Desil·lusionat fins a un punt de ment morta.

Ja es l’hora de la veritat,
No pregones que cauràs.
Tinc amics que m’ajudaran
I tinc amigues que també ho faran.

El colom entremaliat
M’ha fet rebre el teu missatge
I no m’hagués adonat
De la teva vida miserable.

Miserable per persona dolenta
Que fa mal i mal i no rebenta.
Jo no tinc una vida secreta,
Vull a tots els meus amics,
Que fan més amena aquesta vida tan lenta.

Tinc amics que em volen per com soc,
I no pel que tinc com el teu miserable colom.
Escapa d’ací de pressa, desterrada,
Que en aquesta terra pots acabar molt mal parada.

dijous, 6 de juliol del 2006

Xiquets tornant de l'escola


Xiquets tornant de l'escola
Originally uploaded by mosque.
Al Perú, la majoria de xiquets i xiquetes recorren camins i carreteres per anar i tornar de l'escola. Alguns només tenen tres o quatre anyets, i els veus a la vora dels camins, entre pols i botzines de cotxes que passen, amb l'uniforme escolar i les motxilles, més contents que un gínjol, malgrat tot. Els que veieu a la foto són de Cusco i quan els he dit que els volia retratar, tots volien eixir a la foto i cridaven i reien, malgrat tot. L'educació al Perú és una de les tasques estatals que més reïx, però em fa l´efecte que no té res a veure amb la realitat. Els hi deuen ensenyar, sobretot, anglés. El quechua no l'aprenen més que a casa i sembla que l'oculten quan els preguntes com es diu bon dia o adéu. Tin el cor en un puny quan veig poblacions com Juliaca o Puno, atapeïdes de gent, que només sobreviuen amb el tricitaxi que porten els homes i amb els carretons de sucs de fruites i botelletes d'aigua que porten les dones. Quanta pobresa!

dimecres, 5 de juliol del 2006

Juliol




Aquest mes esclatant
ens desespera
així que un nuvolet
li va al darrera,

perquè pel juliol
tothom confia
que tindrà sol a dojo
cada dia.

Comencen les vacances
i també
l'angúnia de saber
què podem fer.

On anirem, al mar
o a la muntanya?
Qui guanyarà, la sorra
o la cabanya?

Tant se'ns en dóna, és clar,
que l'important
és poder passar els dies
reposant

i jugant a pleret
sense la por
de no dur ben apresa
la lliçó.

Pel juliol tot és
felicitat,
per això l'estimem
de veritat.

Miquel Martí i Pol, Per molts anys, 1999

dimarts, 4 de juliol del 2006

In memoriam


En memòria de les quaranta-una persones mortes ahir a la línia 1 del metro de València.

Foto de Xavi Calvo.