dilluns, 17 de juliol de 2006

MISERABLE

T’has disfressat per a l’ordre estival,
Després vas deixant-nos a tots soterrats.
Però quina poca vergonya!
Desil·lusionat fins a un punt de ment morta.

Ja es l’hora de la veritat,
No pregones que cauràs.
Tinc amics que m’ajudaran
I tinc amigues que també ho faran.

El colom entremaliat
M’ha fet rebre el teu missatge
I no m’hagués adonat
De la teva vida miserable.

Miserable per persona dolenta
Que fa mal i mal i no rebenta.
Jo no tinc una vida secreta,
Vull a tots els meus amics,
Que fan més amena aquesta vida tan lenta.

Tinc amics que em volen per com soc,
I no pel que tinc com el teu miserable colom.
Escapa d’ací de pressa, desterrada,
Que en aquesta terra pots acabar molt mal parada.

1 comentaris :

Angela ha dit...

Molt bé, Àlex!!!!!! M'ha agradat molt, sobretot cuan dius això de: Tinc amics que m’ajudaran
I tinc amigues que també ho faran.
Més encara cuan entre amics podem entendre la teva poesia. Un salut i Bon estiu.