dijous, 22 de març del 2012

La primavera de Silvio

Vaig conéixer l'àlbum Mariposas de Silvio Rodríguez alhora que a la meua parella. Just al 2000. I, no cal dir, està unit a mi d'una manera especial i essencial. Ja ho deien, que al 2000 ens canviaria la vida...

Fa un parell de dies que no sent una altra cosa que aquest àlbum que em sembla descomunal. Val, Silvio és descomunal. Però sempre hi ha algun treball que ens toca encara més: el Descartes (amb cançons descartades), el Mariposas...

Dins d'aquest àlbum, hi ha un parell de cançons brutals: una versió estupenda del famós Días y Flores i Esta Primavera. Aquesta és la cançó que vos presente. Em sembla una cançó absolutament imprescindible i, al meu parer, una de les millors de Silvio. Que ja és.

Pareu atenció als rics i preciosos arranjaments de guitarra... i al guitarrista: Rey Guerra.

Amb Silvio, diràs que la primavera és.

diumenge, 11 de març del 2012

Gelman, a redós de la paraula

                     FUGAS

¿QUÉ querés decir, palabra,
al irte cuando te vas?
El alma que te empapó
no volverá ni cuando
te quede no más que una lágrima,
la intemperie, canto
de los perdidos. Es mejor
que entres en tu cuarto
al abrigo de lo
que sabés y no sabés.
Las cosas gritan i ríen
al amparo de tu bondad triste.
La lengua es pobre, vos,
izada en soledad.

Juan Gelman, El emperrado corazón amora.
 
Un diumenge de març, de fites i d'abismes.

dimecres, 7 de març del 2012

is there life on març?



o haurem d'esperar l'abril?

dijous, 1 de març del 2012

Vaques magres

Digueu-me exagerada si no puc escriure unes línies mentre veig les imatges del meu institut enterbolides entre llàgrimes. Doneu-me uns minuts per eixugar-me els ulls i descordar-me el nus que m’estreny la gola. Direu de mi que no tinc mesura… i què en diríeu d’un sobtat desallotjament de la casa que us ha acollit amorosament durant divuit anys? Què en pensaríeu si us forçaren a esgarrar els records per no haver de plorar més? Què en direu d'aquells que, com jo, han patit el desnonament sense preveure’l? I què dels qui, amb mi, pateixen un ostracisme injust?
Digueu-me exagerada si no heu sentit en la vostra pell la rosada d’una nit sense estrelles! Doneu-me uns minuts per alenar amb els sense sostre i entonar Le métèque! Direu de mi que no tinc mesura... i jo diré que no entenc res del que passa al voltant d'aquesta illa aïllada que navega a la deriva.

Un terratrèmol, una esllavissada, una guerra. L’oblit de l’Administració Pública. Una vergonya! Pillatge, saqueig, predació. Impotència i ràbia continguda. Digueu-me incapaç si no us puc expressar el dolor refrenat dels desarrelats. Doneu-me el condol. I doneu farratge a les vaques.




Vam donar classe entre barres que falcaven el sostre per afrontar l'aluminosi declarada de l'Honori Garcia. Vam traslladar les nostres il·lusions a un contenidor de plàstic on continuem donant classe i lluitant des del mes de maig de 2010. Sense cap esperança de tornar a respirar i sense notícies de Gurb.