Fem balanç, vivim un somni.

El curs s'acaba i estem ben devanits i devanides (sobretot devanides) d'aquesta finestra que hem obert a l'espai, d'aquesta realitat irreal que hem anat afaiçonant entre tots i totes (sobretot totes) i que sense voler, com aquell qui diu, ja té cara i ulls, ja és una mica consistent, ja té veu pròpia, com una adolescent que va trobant les raons per ser-hi. Gràcies als qui heu estat amb nosaltres, als guaitadors anònims i a qui ens heu comentat coses i ens heu animat a tirar endavant. Ni nosaltres sabíem què havia de ser aquest viatge que vam encetar allà pel novembre i que a hores d'ara, vuit mesos després, es veu farcit de troballes, amb la maleta plena de fotos, de poesia, de cançons, de xarrades i comentaris, de recomanacions, clucs d'ull, carrerons sense eixida, somnis, records...
I bé, ara, alguns de nosaltres marxem de vacances una setmana a Barcelona, des d'on mirarem d'escriure algun pensament, alguna instantània.
Ah! I si no m'enganye, a primers de juliol participem d'un forum sobre noves tecnologies al món de l'ensenyament que ens permetrà donar a conéixer el nostre treball (?) a d'altres ensenyants, estudiants, curiosos i personetes de tota mena a la Facultat de Ciències de l'Educació de València.
Doncs això, que la paraula, missatgera alada d'una llengua i una cultura que estimem, continua volent ser nostra i cap endavant amb tot de projectes i de somnis fets realitats, com el que mostra la foto. :)