diumenge, 19 de juny de 2005

Fem balanç, vivim un somni.

El curs s'acaba i estem ben devanits i devanides (sobretot devanides) d'aquesta finestra que hem obert a l'espai, d'aquesta realitat irreal que hem anat afaiçonant entre tots i totes (sobretot totes) i que sense voler, com aquell qui diu, ja té cara i ulls, ja és una mica consistent, ja té veu pròpia, com una adolescent que va trobant les raons per ser-hi. Gràcies als qui heu estat amb nosaltres, als guaitadors anònims i a qui ens heu comentat coses i ens heu animat a tirar endavant. Ni nosaltres sabíem què havia de ser aquest viatge que vam encetar allà pel novembre i que a hores d'ara, vuit mesos després, es veu farcit de troballes, amb la maleta plena de fotos, de poesia, de cançons, de xarrades i comentaris, de recomanacions, clucs d'ull, carrerons sense eixida, somnis, records...
I bé, ara, alguns de nosaltres marxem de vacances una setmana a Barcelona, des d'on mirarem d'escriure algun pensament, alguna instantània.
Ah! I si no m'enganye, a primers de juliol participem d'un forum sobre noves tecnologies al món de l'ensenyament que ens permetrà donar a conéixer el nostre treball (?) a d'altres ensenyants, estudiants, curiosos i personetes de tota mena a la Facultat de Ciències de l'Educació de València.
Doncs això, que la paraula, missatgera alada d'una llengua i una cultura que estimem, continua volent ser nostra i cap endavant amb tot de projectes i de somnis fets realitats, com el que mostra la foto. :)

3 comentaris :

Tristany ha dit...

Veus que us ha quedat maco aquest post :)
Es que teniu tota la raò, val la pena aquest intercanvi que fem entre tots. Ara no vull posar-me bucòlic (o rural)però és una mica com una gran vall plena d'hortets, cadascú planta el que li agrada, ens visitem els uns als altres, ens conviedem a probar el que hem fet...no sé, es que ara que ho penso, trobo que está molt bé tot aquest "fandango" que ens tenim montat, no?

Anna//*// ha dit...

Doncs si, somnis fets realitat..si no fora pels somnis no tindriem res...mentre lluitem pels nostres somnis tot tindra sentit aquesta es la meva raó de ser...que és vivir somiant.
"lluita pels teus somnis i fes que siguin teus abraça´ls" G.Quintana

Begonya ha dit...

És veritat, tens raó, Tristany. Aquest petit univers que ens hem creat és un autèntic fandango. Però ja m'agrada, dansar-hi i deixar-m'hi caure. Una abraçada