Als nous camins demano una altra sang que els recorri exaltada, nua, nova.

dilluns, 11 de desembre del 2006

Begonya Mezquita ha dit...: El títol que encapçala aquest post que celebra la mort del Pinotxo més dolent que ha donat la història és extret d'un poema de la nostra Maria-Mercè Marçal que podeu llegir sencer al capdavall d'aquesta pàgina
Poema xolííííssim.; 6:51 p. m.
Àlex Andrés ha dit...: Faig un brindis virtual -ja que no l'he pogut fer físicament- per la mort d'un grandíssim fill de puta. Però com es poden fer les coses que ell va manar fer? Aquests dies estic revivint totes les lectures fetes ja fa anys de les tortures i desaparicions del con sud. I em torne a posar malalt. Parafrasejant una famosa dita de Benedetti- sobre els torturadors-, jo afirme: que Pinotxet mora abans d'empresonar-lo no serà just, però "algo és algo".
Alce ben alta la meua copa per la teua mort, pinochet de merda i desitge de tot cor que despertes un d'aquests dies dins el teu taüt i, no podent eixir-ne, tingues una mort lenta i dolorosa.; 12:01 a. m.