dissabte, 5 de maig de 2007

Poesia per al Cabanyal


Tinc el gust de convidar-vos a la lectura de poemes que la plataforma Salvem el Cabanyal ha organitzat per a demà diumenge 6 de maig, dins el marc de la IX Jornada de Portes Obertes que enguany gira entorn de la literatura. Ací teniu el poema que una servidora llegirà. Doncs això, demà a les 11.30 a l'antic escorxador del carrer Sant Pere d'aquest barri mariner de la ciutat de València que ja fa uns quants anys que viu una autèntica guerrilla.



CAMINS SENSE FITA

Seure al costat de la finestra
i omplir-se de sol. Diumenge
d’hores mortes, d'ecos remots
de l'alfabet que vaig aprendre.
Ara visc a la ciutat i els dies
perden el nom, es destinyen
com fotos antigues. Capgirat, el temps
ha sargit una capa de llautó
al marge dels camins sense fita. Finalment
sé dir casa i animals, conills,
fang a les ungles, sol esbatanat,
greix i benzina al corral.
Sé dir i dic carrer, perfums del raval
com una dona que hi camina
amb roba negra, davantal de diumenge,
somriures que han restat ancorats
per sempre i a la vora
dels meus records, els que dic ara i ara
renaixen, estranya memòria al costat
de la finestra, estirada al llit
sóc la filla per qui ressonen ecos de diumenge:
temps de roba negra, aigua a la sèquia, claror,
el tractor que agrana la terra, uns peus descalços
que volen, la primavera que m'alimenta, set de llum
com el túnel per on viatja
cada record il·luminat avui de sobte
al sol del diumenge, camins sense fita
al costat de la finestra.

3 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

peasso poema, begony, vertader, contingut, emocionant i evocador. M'ha encantat.

L´au ha dit...

No vaig poder anar al recital estava rebentada....:(

Begonya Mezquita ha dit...

amic i amiga, gràcies per les vostres paraules, gràcies per ser-hi. aquest ha estat un cap de setmana reivindicatiu per tots els costats...
ara el cansament fa que m'arrossegue per les aules com un cuc o com una cuca.
un peasso bes per a tots dos, a&a!