Novesflors, és un joc de paraules. Hi ha un llibre de poemes del Josep Mir que es diu "Viure no és necessari, navegar sí", que parafraseja Bernardo Soares que, al seu torn parafraseja un dels clàssics grecs que al seu torn parafrasejava jo, vés.
I si no, que t'ho diguen a tu, coordinator:de Roma a París, de Dublín a Bétera, de Berlín al Villar passant per Benikalap... :D Salutacions i fins aviat.
És molt necessari no viure; així ens estalviem el viatjar, haver de treballar per tal de guanyar diners i pagar els viatges amb els que sues i mors, alhora que fas morir el temps i les il·lusions: la ficció de la vida i també de la mort. ¿Serà veritat emprenyar i jugar amb el llenguatge? Com li explicaria al meu fill de 17 anys què és un poeta i la seua utilitat? La resposta és més interessant que la pregunta i tots els preliminars, però vosaltres que viatgeu i llegiu tant, digueu-me amb el cor a la mà una fluvial i segura resposta... El meu fang d'Adam és massa ressec. Records a l'autor que escrigué de l'acròbata, potser, d'uns ponts?
8 comentaris :
Carrer cèntric de Copenhague: Kobmagergade
No sé si tens raó, però la foto és molt xula.
Com va l'estiuet?
Potser és necessari viatjar per viure millor.
L'estiuet va bé. A cavall entre el Camp de Morvedre i la Marina. Sense l'internet però amb suor i paraules mullades. I tu, mdu?
Novesflors, és un joc de paraules. Hi ha un llibre de poemes del Josep Mir que es diu "Viure no és necessari, navegar sí", que parafraseja Bernardo Soares que, al seu torn parafraseja un dels clàssics grecs que al seu torn parafrasejava jo, vés.
Viatjar és; somniar, aprendre, desconectar, tornar, anar, esperar, observar i, sobre tot, viure.
I si no, que t'ho diguen a tu, coordinator:de Roma a París, de Dublín a Bétera, de Berlín al Villar passant per Benikalap... :D Salutacions i fins aviat.
És molt necessari no viure; així ens estalviem el viatjar, haver de treballar per tal de guanyar diners i pagar els viatges amb els que sues i mors, alhora que fas morir el temps i les il·lusions: la ficció de la vida i també de la mort. ¿Serà veritat emprenyar i jugar amb el llenguatge? Com li explicaria al meu fill de 17 anys què és un poeta i la seua utilitat? La resposta és més interessant que la pregunta i tots els preliminars, però vosaltres que viatgeu i llegiu tant, digueu-me amb el cor a la mà una fluvial i segura resposta... El meu fang d'Adam és massa ressec.
Records a l'autor que escrigué de l'acròbata, potser, d'uns ponts?
Publica un comentari a l'entrada