dijous, 3 de novembre de 2011

Llenguatge de signes i música

En els últims mesos, i per diverses raons, són molts els vídeos que han arribat a mi sobre la preciosa relació que s'esdevé quan ajuntes llenguatge de signes i música. En aquests casos el mot "intèrpret de signes", des d'un punt de vista musical, no pot ser més encertat.

La primera és la famosíssima The man I love (Gershwin) de Pina Bausch on l'intèrpret simplement tradueix a llenguatge de signes la lletra de l'Ira Gershwin. Però, com es veu, esdevé pura coreografia. Per què em transmet tanta tristesa aquest xic parlant de l'home que estima?



Ací, Pina Bausch, en fa un ús més divertit.



A casa nostra també trobem llenguatge de signes utilitzat com a traducció de la lletra i com a pura estètica. Ací tenim un vídeo del Feliu Ventura:



I en aquest directe de Rapsodes trobem una poderosíssima lectura hiphopera on les mans del llenguatge de signes conflueixen amb els gestos típics del rap.




Però he deixat per a la fi la meua favorita: l'Ojalá de Silvio Rodríguez interpretat per Beke amb una tremenda força expressiva.

2 comentaris :

Àngels ha dit...

Ho he posat a la classe de 2n d'ESO aprofitant un text sobre la importància del llenguatge no verbal i s'han quedat bocabadats! Han proposat, si més no, posar en pràctica el silenci amb la comunicació gestual. Ja et contaré que aquests donem per a molt...

Begonya Mezquita ha dit...

m'agrada molt l'últim. a "llum de guàrdia", l'obra de teatre que vaig veure a Barcelona, també feien servir aquest llenguatge en alguna escena.