A José M. Settier i. m.

La mar en calma
                                                                         Tot muda i tot roman. J.V. Foix


Potser perquè tot està inventat, sí,
però aquesta truita de creïlles
no és aquella. Ni les bellíssimes
paraules amb què evocàvem dues barques
al capvespre, marinero en tierra
d'un posat elegant que abraça la vida
amb tendresa, l'harmonia dels àngels
pels pasadissos compartits.
Ballarí amb el pas canviat que encomanes
la rialla, tornem a començar,
que encara és l'hora difusa. Perquè
no hi ha res com jugar, assegut ara
en la immensitat, festeges amb nosaltres
quan vols i de la manera que vols,
ja saps, how are you? I'm fine, thank you.
I un grapat de versos
que no justificaran la mort.
Es fa estrany haver de viure, haver
de mirar cap al costat en què no hi ets
i refer, de puntetes, un perfil
amb gotes de pluja, a recer d'uns pins
que guaiten la mar en calma. Estranyes paraules
que es volen lúcides quan ja no hi ha remei
i el dilluns són tots els dilluns,
i la realitat i l'escola obri sempre
les seues portes, cor desmesurat,
concentrat biòleg de bata blanca,
mestre aprenent de la paraula dita
que carregues amb tots els pronoms,
la gramàtica elegant del teu accent,
la teua discreció, la nostra enyorança.



Aviat farà un any que el director del Clot del Moro, després de més de vint anys al comandament de la nau, ens va deixar per sempre. Des de la perplexitat en què ens hem vist sumits aquests mesos, caminant per la corda fluixa per viaranys de tensions, burles i retallades que vénen de dalt, ací estem, encara. No hi ha millor homenatge que la resistència, doncs.

El proper divendres 17 de maig a les 19h, a la sala d'actes de la Casa de la Cultura 'Capellà Pallarés' de Sagunt, celebrarem unes Converses amb José M, un acte d'homenatge en el qual, passats uns mesos de silenci, hi haurà moltes paraules. I molts amics.

Aquests versos, escrits al caliu del record, li fan l'ullet.