Hola a tots i totes!!No sé si estic fent-ho bé o què. Amadeu ja m'ha enviat la invitació i per tant espere poder contribuir en aquest univers poètic que heu creat. Amb això espere, encara més, formar part d'eixe món que és el Clot i, com no, no deixar de tindre eixe contacte tan especial que m'uneix a la meua Bego. 
Fins aviat...
Jo sóc Thomas, i jo sóc Alexandru. I tu, com et dius?
Elperfil d'alumnes nous al centre, que arriben en qualsevol moment delcurs, sol coincidir amb xiquets i xiquetes de diverses nacionalitats.El profe i la profa de llengua (de quina?) ens trobem sovint amb unaaula esquitxada de criatures de diferent llengua, nacionalitat,cultura, que han aterrat al poble i que s'han d'escolaritzar al nostrecentre. Hi ha col·lectius del món de l'ensenyament que s'ho fan perdotar aquesta gent de material d'adaptació i aprenentatge. També viaInternet, of course. En diuen Aula d'Acollida o Pla d'Acollida(també Compensatòria, o Programa Passeavant) i a cada lloc se lesapanyen com poden per poder treballar amb aquesta diversitat creixent.Un exemple, el tenim a l'I.E.S. Nicolau Copèrnic de Terrassa.
També a l'I.E.S Miquel Tarradell del barri del barri del Raval de Barcelona. Us n'enllace la pàgina websencera perquè té molt d'interés i si voleu, punxeu on diu "Llengües delmón". Hi trobareu un treball molt xulo que han fet els alumnes d'allà,arribats d'arreu del món.
Hola amiguets i amiguetes. M'estrene al LPN penjant un fragment d'una novel·la que em va impressionar farà ja uns anyets (com passen...). Es tracta de La mujer habitada de Gioconda Belli, una novel·la a la Nicaragua de la lluita sandinista. Vos la recomane de tot cor. Preciosa. (en alcoià: presiosa).
El fragment és un off que un personatge del passat li adreça a Lavínia, la protagonista de la història, la dona habitada. I parla d'un tema que m'és especialment interessant: la por i com t'immobilitza. Però jo ho explique fatal... millor la Belli.
"[...] El miedo es oscuro y a la vez brillante. Rodea sus pensamientos cual red que se atenazara hasta provocar la inmovilidad, igual que la picadura de las serpientes amarillas de nuestras selvas. Yo sentí miedo muchas veces. Recuerdo la primera visión de las bestias sobre las que llegaron los españoles. Al principio creímos que juntos formaban un solo cuerpo. Los pensamos dioses del inframundo. Pero morían. Ellos y sus bestias morían. Todos eramos mortales. Cuando por fin lo descubrimos, era tarde. El miedo nos jugó sus trampas."
Aquests dies en què els del Principat organitzen les eleccions del dia de Tots Sants (Sant Montilla, Sant Carod, Sant Saura, Santa Claus, Sant Sadurní, Santa Tecla...), una cosa m'ha sorprés no sé si gratament. Recordeu el musical que vam fer el curs passat amb el grup de teatre de 4rt? Doncs una de les cançons que hi cantàvem (És l'hora em desperte, abans de posar-me el maquillatge, dedique un pensament per tu...) coincideix amb el missatge de la campanya electoral de Convergència i Unió (Per sempre i sempre...) La lletra no diu exactament el mateix -només faltaria que ens hagueren plagiat!- però sí que hi ha fragments molt semblants, pel que m'ha semblat escoltar. La meua pregunta és:
ÉS QUE PORTEM UN CONVERGENT AL COR I NO HO SABÍEM? O ÉS QUE MÀS I COMPANYIA TENEN ÀNIMA DE TEATRERS I FORMEN PART DE LPN?
Algú sabria donar raons d'aquesta punyetera coincidència?
TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.
Si els trobadors havien de fer autèntics jocs de malabars per tal de jaure amb la dama estimada, ¿com s'ho devien muntar elles?
En aquesta pàginatrobareu una introducció al món de la lírica de les trobairitz. Sobre l'Amor Cortés hi ha molta cosa escrita i dita, peró és la Viquièdia la font on trobareu vincles, definicions, textos, imatges i gairebé tot sobre els orígens de la literatura amorosa escrita en català i que els xics i les xiques de 1r de Batxillerat estan patint aquests primers mesos del curs.
