dimarts, 2 de maig de 2006

ARA, EL COMENÇAMENT.


Vull parlar-te’n
a partir de la llengua oblidada.
La llengua que em donares,
i ara, més m’agrada.

Tant per agrair-te
i res per regalar-te:
només una rialla,
un bes a la matinada.

Encara queda lluita.
El més gros passà, i arribarà.
No hi ha cap corda fluixa,
i la meva ànima despertarà.

Gràcies, des d’una posició modesta,
d’aquesta manera sé que a ningú molesta.
Agafe ara, el meu torn per al joc,
aconseguir alguna coseta,
amb el foc del meu cos.

8 comentaris :

Amadeu Sanz ha dit...

Impressionant: el teu millor poema.
Felicitacions, Àlex, amb aquest poema és com si t'hagueres fet major, pel domini del vers i de la llengua :O

Maria Peris ha dit...

A mi també m'agradat molt, felicitats Àlex!

rokkien92 ha dit...

...Agafe ara, el meu torn per al joc... gran frase!

Alex ha dit...

Bé, m'alegre molt de que vos haja agradat i és que la xarla de l'atre día hem va fer que pensar...
i amb tots els meus respectes de les meves companyeres lo es lo mateix dir una cosa d'una manera o una atra. Que hi ha formes i formes, encara que tots tenim els nostres moments, i DE VEGADES un comportament pot estar justificat. Bé hi ha moltes formes de fer entendre i per el moment la de Joan Royo és la que més m'ha convençut. Fins al pròxim. Adeu

Begonya Mezquita ha dit...

em sembla que les coses, les vivències es poden assimilar de maneres diferents àlex. hi ha l'exaltat, el moderat, l'inconformista, el despistat, i a cadascun de nosaltres ens van venint les coses en moments diferents, etc. la dificultat rau en ser capaços d'entendre els altres i acceptar la seua manera d'actuar, etc. de qualsevol manera, celebre aquestallumeta que se t'ha encés ara a tu i el poema que has estat capaç de parir.

Anna//*// ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna//*// ha dit...

El més important és la lluita, això és el que Joan Royo ens volia transmetre. Una batalla per guanyar, aquesta idea que tant va repetir Joan, és la nostra lluita.
Tant se val, la forma de defensar un poble, el més important és creure en ell. I com dia Estellés ; Allò que val és la conciència de no SER RES si no s´és poble! En definitiva el que cal és una revolució social, menys parlar i passem a l´acció,
unim-nos!!
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

8:33 PM

Salvia ha dit...

Àlex, m'ha agradat molt el teu poema. Jove, fresc, arriscat. M'he permés, a l'hora que comentava el vostre bloc, penjar-lo al meu.

Pot veure l'entrada a:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2007/06/la-paraula-s-nostra-bloc-de-poetes.html

Felicitacions a tots i totes i bones vacances lectores.