dilluns, 27 de novembre de 2006

DONA'M LA MÀ

DONA'M LA MÀ

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà, dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Lluís Llach recordant a Miquel Martí i Pol


El diumenge vaig ser una de les privilegiades que va tindre entrada per veure el mestre Lluís Llach. Per acabar amb un cap de setmana redó, m'acostí a l'auditori de Canet per gaudir d'un dels darrers concerts que Llach va oferir (ja sabeu que es retira). Al llarg de l'actuació va repassar els títols menys coneguts dels últims vint-i-cinc anys encara que en els bisos va recuperar el clàssic Viatge a Ítaca recordant així, el viatge de la pròpia vida. Vaig poder comprovar que Llach continua lluitant per eixe compromís polític i que segueix transmitint eixa poesia angelical a la qual ens té acostumats. Una de les cançons que em va fer reflexionar i al mateix temps em recordà el perquè de ser així, de la nostra lluita, dels nostres ideals, de la nostra professió i del nostre empeny per aconseguir un país millor i lliure va ser la cançó A poc a poc en la que ens recorda tot el que costa aconseguir allò somiat però que, tanmateix ens fa tirar endavant. Però el moment en què, personalment, crec que va aconseguir emocionar i alçar dempeus a la gent va ser quan interpretà la cançó que he reproduït més amunt , Dona'm la mà. Un homenatge al seu gran amic Martí i Pol va arrencar una gran tanda d'aplaudiments que no acabaven mai. Irónic i mordaç, crec que és, a més, un grandíssim comunicador ja que ens relatà un munt d'anècdotes per explicar els contextos dels seus temes. Com veieu un cap de setmana que, evidentment, m'ha posat les piles. Llàstima que hui amb el segon E se m'haja estropejat tot. Què hem de fer col·legues, eixa és la crua i dura realitat.

A lluitar...

3 comentaris :

Àngel Ramírez ha dit...

vaja! una de les afortunades que va trobar entrades per al Llach! Enhorabona!

Begonya Mezquita ha dit...

Àngel, ja fa temps que no et deixaves caure per ací! Com va tot?

Begonya Mezquita ha dit...

Tu ja saps que la "malbitx" també coneguda com "l'alcaldessa" sempre ha tingut influències d'aquestes... hehehe. ;)